dilluns, 24 de novembre del 2008

L'endemà al matí
Brandilanes II

carn a la brasa a Brandilanes d'Aliste

Vam dormir en un matalàs de llana i amb tres mantes. Era estiu però durant el dia a dins de casa no hi feia calor, i de nit fins i tot una mica de fresca.
Amb la llum del dia vaig confirmar la situació arquitectònica de l'edifici, però amb els ànims descansats i renovats vaig trobar que no n'hi havia per tant.

La nit passada ja havíem sopat a la cuina però tot esmorzant m'hi vaig començar a situar. És la primera estança que trobes quan entres a la casa. Té una finestra petita que dóna al corral. El terra és de pedra i davant de la llar de foc està cobert només per dues lloses molt grans. Es veu que és un terra molt resistent, però costa molt fer-lo net per la porositat de la roca. Llevat d'un microones i de la nevera que és al distribuïdor del final del passadís, no hi ha electrodomèstics. Hi ha una cuina de fogons que funciona amb gas butà, unes lleixes on hi desen la vaixella i uns gibrells a terra fan de pica. A dins de casa no hi ha aigua corrent però al corral sí que hi ha una aixeta. Aquesta aigua prové d'una conca diferent que la de la font de la plaça. L'aigua de casa és ideal per rentar (fa un bálago fora de sèrie) i la de la plaça és més bona per beure. També hi ha una taula i dos escons de fusta. La xemeneia és nova. Em van dir que abans ocupava pràcticament mitja cuina però ara no sobresurt tant de la paret. Hi fan la lumbre per escalfar-se i per cuinar amb els sarments de les seves pròpies vinyes. Fan brasa ràpidament i donen molt bon gust al menjar. A la cuina també hi tenen una ràdio fantàstica: es reben emissions en portuguès, en anglès (no sé què ho fa) i alguna en castellà.Per descomptat, el menjar que et donen en aquella cuina no té competidor en tot l'Aliste.

Més sobre matalassos i matalassers: El darrer matalasser d'Ascó.

L'entrada (Brandilanes I)

Invitació

3 comentaris

tzesire ha dit...

lo millor dels electrodomèstics de casa és que el microones ni tan sol funciona.

Andreu ha dit...

Ah! A mi no em sonava haver-lo fet servir.

tzesire ha dit...

Per cert, jo també vaig viure la creació d'un matalàs fa uns anys. la meva mare va obrir un matalàs antic, va aconseguir llana nova i el vam tornar a fer. Va ser una experiència molt maca.