Invitació

Casa dels meus avis
Brandilanes
Data del viatge: agost de 2008
Com hi vam arribar: cotxe
Un record: a la porta de casa
Mapa de situació

Aquest estiu passat vam viatjar per gran part de la península i vam visitar molts llocs realment preciosos, però crec que un dels que més va impressionar l'Andreu va ser un viatge al passat, a casa dels meus avis, al poble. La casa està feta de pedra i tova i està tal i com la va deixar la meva mare quan se'n va anar del poble. Bé, hi ha coses que han desaparegut, com els carros a l'entrada, o s'han fet malbé, però en general hi ha hagut molts pocs canvis. Això vol dir que no hi ha aigua dins de casa, excepte una aixeta al corral. O que els únics electrodomèstics són la nevera i la ràdio. També tenim una cuina de gas, encara que tot és molt més bo fet a la brasa, a la llar de foc. Per cert, la llar de foc és nova! I això sí que ha estat un gran canvi perquè abans ens ofegàvem si tancàvem la porta de la cuina (i a l'hivern per la porta no hi entra calor precisament).

Podria seguir parlant dels mil i un tresors (porqueria, per molta gent) que amaguen aquelles gruixudes parets, mig corcades, mig oblidades. Però aquesta crònica pot ser molt més interessant si l'escriu l'Andreu, ja que encara que tampoc és el meu món, a mi no se'm fa estrany no tenir lavabo o guardar les claus a un forat al costat de la porta.

Així que aquí deixo la invitació.