Baixant de la Font del Gat és, possiblement, una de les tonades més conegudes de la ciutat de Barcelona. Tan coneguda que, fins i tot, en Jaume Sisa parla de la seva protagonista a la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol. Buscant els seus orígens, sorprenentment, no l'hem trobada ni a Folklore de Catalunya, Cançoner de Joan Amades ni en d'altres semblant (potser no hem buscat prou bé, que també podria ser), però gràcies a Internet hem aconseguit seguir-li la pista.
La majoria de la gent coneix només les primeres estrofes però en podem arribar a citar fins a cinc.
Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, Marieta.
Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, de l'ull viu.
Que portes en el cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro i un clavell.
I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio, pel meu nòvio.
I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio anar a ballar.
Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla, a la Rambla.
Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla a festejar.
Malgrat que sembla força clar que la cançó es refereix a la Font del Gat que hi ha als Jardins de Laribal hi ha gent que afirma que es tracta d'una font a la plaça de Sant Agustí Vell. La confusió ve donada per una obra de teatre titulada Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l’ull viu, escrita per Josep Amich i Bert i estrenada al Teatre Español el 15 d'abril de 1922. El primer acte comença a la citada plaça, on l'autor situa una font de tres aixetes i això dóna lloc a l'embolic. L'obra va tenir a més una versió cinematogràfica, el que demostra la seva popularitat.
Però la història d’aquesta cançó no acaba aquí. A principis del segle XX el cuplet era la música de moda a la ciutat. Les lletres tractaven temes popular plens de picardia i, molt sovint, feien referència a llocs, persones, històries, festes o costums catalans. La tonada popular de la Font del Gat va servir de base per a un cuplet anomenat "La marieta de l'ull viu", amb lletra de Faust Casal i música de Càndida Pérez.
L'indret de la Font del Gat i els jardins que l'envolten bé mereixen una visita, per veure la font, per l'edifici del restaurant que hi ha al costat, fet per Josep Puig i Cadafalch al 1918, per les pèrgoles, el Roserar de la Colla de l'Arròs, la cascada... Si no sou gaire vergonyosos fins i tot per cantar la cançó, ja sigui la tradicional o el cuplet.
- Més informació sobre el cuplet i molts dels detalles aquí ressenyats en una pàgina sobre la Càndida Pérez creada pel CEIP Ferran Sunyer.
- Disc El cuplet a Barcelona de Nuria Feliu amb una versió de La marieta de l'ull viu.
dimecres, 30 de juny del 2010
Baixant de la Font del Gat
dilluns, 31 de maig del 2010
Espàrrecs

(Encara que no ho sembli, és el mateix manat d'espàrrecs. A l'esquerra la nit de collir-los a Collserola, i a la dreta el matí següent.)
dilluns, 26 d’abril del 2010
Les Tres Torres (III) - El Col·legi Teresià
Barri de Barcelona, districte de Sarrià - Sant Gervasi
Com arribar-hi: ferrocarrils de la Generalitat Tres Torres, Sarrià
Un record: fent fotos de forma dissimulada
Mapa de situació
El nucli més antic del barri es troba al voltant de l’actual Mercat de les Tres Torres (carrers Vergós – Escoles Pies). I molt a prop d’aquí, al carrer Ganduxer 85-105, trobem l’últim espai destacable del barri, el Col·legi Teresià.
La construcció del principal edifici del col·legi es va iniciar l'any 1887 per l’arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, però un any més tard, amb l'obra començada, el projecte va ser encarregat a Antoni Gaudí. Aquest tampoc va finalitzar el col·legi ni la capella que havia projectat però els elements més destacables de l’edifici són obra seva.
Per fora l'edifici és de maó i, tot i que la congregació li va exigir sobrietat, Gaudí va intentar introduir elements decoratius allà on li va ser possible. Així podem observar una sèrie de merlets, elements ceràmics i enreixats exteriors molt característics de l’arquitecte. Per dins, entre d’altres elements, és famós un passadís amb arcs en forma de catenària.
Nosaltres no hem tingut l’oportunitat de visitar-lo per dins. El personal del col·legi és molt antipàtic i únicament realitzen visites pagades durant els caps de setmana.
Més informació:
Expedient de delimitació d'entorn de protecció del Col·legi Teresià
El colegio a Guadí & Barcelona Club
Qüestions econòmiques relacionades amb la construcció del col·legi
***
Les Tres Torres (I) - El cementiri de Sarrià
Les Tres Torres (II) - La Biblioteca Clarà
dissabte, 27 de març del 2010
Les Tres Torres (II) – La Biblioteca Clarà
Barri de Barcelona, districte de Sarrià - Sant Gervasi
Com arribar-hi: ferrocarrils de la Generalitat Tres Torres, Sarrià
Un record: la pintada de l'entrada
Mapa de situació
A l’anterior apunt sobre Les Tres Torres parlàvem de l’origen del barri i del seu indret més antic, el cementiri de Sarrià. En aquest apunt presentem un dels pocs equipaments del barri, la Biblioteca Clarà, que destaca per diversos motius.
L’edifici on s’ubica la biblioteca, obra de Raimon Duran i Reynals, és d’estil racionalista. L’actual biblioteca pren el nom de l’escultor Josep Clarà i Ayats, que va fer servir aquest espai com a taller artístic des de 1948 fins a la seva mort. A més del fons bibliogràfic habitual a les biblioteques públiques de Barcelona aquesta compta amb una sèrie de fons especials.
El Fons Especial Josep Clarà recull documents dedicats al moviments artístic i literari del noucentisme a Catalunya, i especialment dels seus principals representants. També inclou part dels documents que tracten la vida i obra de Josep Clarà.
El Fons Clarà disposa d'una part dels documents de la biblioteca particular de la família Clarà. L’Ajuntament de Barcelona va ser nomenat el 1964 com a hereu universal de Clarà, segons el desig del propi escultor. Els fons disposa de documents del 1700, els més antics, fins a l’any 1978.
La biblioteca també és dipositària del Fons Gaudí, un conjunt de documents generats amb motiu de l’any Gaudí 2002.
Per últim cal destacar el jardí públic de 1277 metres quadrats, on estan ubicades cinc obres de Josep Clarà: Dóna ajaguda, Joventut, Nu de Dona, Tors de dona i Discòbol. Damunt de la porta de la biblioteca es conserven uns relleus de dues dones assegudes, instal·lats per Clarà el 1947. El darrer element rellevant és un bloc de marbre on hi ha uns versos que l’artista va escriure poc abans de morir.
Més informació:
La Barcelona de Josep Clarà
***
Les Tres Torres (I) - El cementiri de Sarrià
Les Tres Torres (III) - El Col·legi Teresià
diumenge, 28 de febrer del 2010
Les Tres Torres (I) – El cementiri de Sarrià
Barri de Barcelona, districte de Sarrià - Sant Gervasi
Com arribar-hi: ferrocarrils de la Generalitat Tres Torres, Sarrià
Un record: perduda davant de l'entrada
Mapa de situació
Les Tres Torres és el prototip de barri benestant, ple de blocs de pisos d’alt estànding. Malgrat això entre tant carrer anodí s'hi pot trobar algun tresor amagat.
El barri pren el nom de tres torres construïdes a principis del segle XIX, quan aquesta zona de la perifèria de Sarrià i de Sant Gervasi, anomenada Nena Cases, va començar a ser urbanitzada. De les tres torres originals només en queda una i molt modificada, a la cantonada de la Via Augusta amb el Carrer del Rosari. La majoria de les cases senyorials que es van construïr durant el segle XIX i principis del XX com a residència d'estiu han desaparegut durant les últimes dècades degut a la construcció dels actuals blocs de pisos.
Tot i les modificacions que ha viscut el barri, encara s'hi conserva el cementiri de Sarrià, datat del 1835. Es tracta d’un dels cementiris més petits i recòndits de la ciutat. S’ha d’estar ben atent per trobar-lo perquè no hi ha cap indicació que senyali el lloc. Aquest cementiri compta amb alguns morts il·lustres, els poetes Carles Riba, Clementina Arderiu i J. V. Foix. Hi ha una estela dedicada als dos primers, obra de Joan Rebull, que mostra una persona destriant el gra de la palla, com a al·legoria de la tasca dels poetes.
Més informació:
Itinerari Sarrià
Ruta "El Sàrria poètic"
Plànol del cementiri
***
Les Tres Torres (II) - La Biblioteca Clarà
Les Tres Torres (III) - El Col·legi Teresià
dilluns, 30 de novembre del 2009
Estació de França
L'altre dia vaig agafar un tren cap a Barcelona, quan feia cap a comprar el meu nou ukelele. Jo baixava a l'estació de França, l'estació terminal i més imponent de la ciutat. Sens dubte, un viatge inoblidable, encara que només venia des de Castelldefels...Si en voleu saber més:
dilluns, 14 de setembre del 2009
Sant Gervasi - Galvany
Com arribar-hi: ferrocarrils de la Generalitat Plaça Molina, Sant Gervasi, Muntaner, Pàdua, La Bonanova
Un record: Una ampolla d'Alter Cola
Mapa de situació
Sant Gervasi - Galvany ocupa la part baixa de l'antic terme de Sant Gervasi de Cassoles. Es tracta d'un barri molt gran i de marcat caràcter residencial. Conserva quatre parcs que antigament eren de propietat de les masies de la zona i que avui en dia fan que sigui un dels barris de Barcelona amb més espais verds. Descobrim-los, i també alguns edificis d'interès que podem trobar al barri.
El primer es troba a prop de la plaça de Francesc Macià, el Turó Park, un dels parcs històrics de Barcelona. És conegut pel nom del parc d'atraccions que hi va funcionar des de l'any 1912 fins al 1929. Avui en dia tampoc li falten punts d'interès: hi ha vàries escultures, un llac cobert de nenúfars, on s'amaguen grans peixos, moltísimes espècies vegetals, complementades amb un recorregut botànic, un recorregut poètic...
Ens encaminem cap al següent parc passant pel Mercat de Galvany, que dóna nom al barri i que pren el seu nom del propietari original dels terrenys, Josep Castelló i Galvany. Després d'admirar les grans voltes de ferro que li donen altura i els grans vitralls creuem el carrer Muntaner i arribem als Jardins de Moragas. Queden amagats en un interior d'illa, però la seva vegetació és molt frondosa i sembla un espai molt ampli, fins i tot, aïllat de l'entorn urbà. Però el que més em va sorprendre a aquest parc és la seva àrea de joc infantil. És accesible en cadira de rodes i té un panell infantil per aprendre escriptura braille. Hi ha un sorral, gronxadors, una muntanyeta amb preses d'escalada i fins i tot, un intercomunicador a l'estil dels telèfons de iogurt!
Des d'ací tornem a pujar, aquest cop fins els Jardins de Can Castelló, un altre parc històric de la ciutat, amb una casa pairal, avui casal per a la gent gran, que també va ser propietat de Josep Castelló i Galvany.
Ja ens queda poc fins la part més alta del barri, el parc del Turó Monterols.
Després de tants espais verds una curiositat arquitectònica. Just darrera del Turó de Monterols, al petit carrer del Berlinès, tocant a la Ronda de General Mitre, s'hi troba l'Edifici Alhambra. Tota una excentricitat.
dimarts, 30 de juny del 2009
La Maternitat i Sant Ramon
Barri de Barcelona, districte de Les Corts
Com arribar-hi: metro Collblanc, Maria Cristina, Palau Reial, Zona Universitària
Un record: el gos aristocràtic
Mapa de situació
El barri de La Maternitat i Sant Ramon comprèn un ampli espai poc habitat però perfecte per passar un matí passejant. Tot i que havia viscut a Sant Ramon vam decidir fer un passeig seguint una antiga visita del programa Quedem? d'Òmnium. Com que el document és força bo avui ens limitem a explicar-vos el nostre recorregut.
Vam començar al Mas de Can Planes. Després ens vam apropar al cementiri de Les Corts, on vam trigar una bona estona a trobar el cementiri jueu... per no saber mirar bé el mapa de l'entrada. Des d'ací una parada als jardins de la Maternitat per esmorzar uns bons entrepans de truita amb formatge i de xoriço fregit (la parada culinària sempre és important en aquestes escapades). Un cop recuperades forces vam anar a la Torre Rodona i després vam passejar pel recinte modernista de la Maternitat. Per finalitzar vam visitar les cases baixes del Passatge de Xile, ja que són les que tenen els jardins més bonics, especialment al maig i al juny, tot i que totes les èpoques tenen el seu encant.
diumenge, 31 de maig del 2009
La Nova Esquerra de l'Eixample
Com arribar-hi: metro Urgell, Rocafort, Plaça Espanya, Entença
Un record: en bicicleta des de la filmoteca
Mapa de situació
La Nova Esquerra de l'Eixample és un del barris sorgit del projecte La Barcelona dels barris de 2006. Vaig viure-hi en diferents moments i és un barri tranquil, a vegades, massa tranquil, que té poc a veure amb altres parts de l'Eixample més burgeses. Per contra, cada cop hi ha més estudiants i immigrants. Ens trobem a la part de l'Eixample més llunyana de Ciutat Vella i per aquest motiu a principis del segle XX era una zona industrial, plena de barraques dels obrers i dels treballadors de l'Exposició de 1929, on es va obrir l'Escorxador el 1892 i la presó Model el 1901. Anem a descobrir que ha passat amb aquestes edificacions.
Comencem el nostre recorregut a la Casa Golferichs, o "el Xalet", una edificació modernista situada a la Gran Via cantonada amb Viladomat, que es va salvar de l'enderrocament gràcies a la pressió dels veïns. Des d'aquí anem a un dels interiors d'illa més bonics, els Jardins d'Emma de Barcelona. De l'antic convent de les Germanetes dels Pobres que hi havia en queda una Immaculada que no ho sembla i uns seients de rajoles.
Al carrer Urgell trobem part del gran complex industrial que ha sobreviscut fins als nostres dies, Can Batlló. De la fàbrica original podem visitar el pati interior de "l'edifici del rellotge". Molt a prop, a la cantonada del carrer París amb Viladomat, es trobaba la fàbrica Bayer de l'arquitecte Miquel Madorell i Riu i que a pesar d'estar registrat al catàleg de patrimoni arquitectònic de la ciutat va ser pràcticament enderrocat el novembre de 2005. En aquests moments s'hi estan construint uns blocs de pisos que no compleixen la normativa d'edificació de l'Eixample i només es manté un petita part de la façana original.
Si ja estem prou cansats de caminar podem acabar la tarda a la Filmoteca de Catalunya, que sempre compta amb una programació interessant. Si no, podem continuar el nostre passeig en direcció a La Model, que encara està en funcionament. Des de fora dels murs només podem veure la torre central panòptica, que és l'únic lloc una mica agradable des de la presó estant (si és que es pot dir així) perquè té alguns detalls modernistes. Però aquests detalls són poc importants en una de les presons on el presos viuen en les pitjors condicions. És realment curiós com al traspassar la gran porta de fusta et tornes invisible al mig de la ciutat.
La Model es transformarà per fi en els pròxims anys, però nosaltres hem de continuar, així que deixem enrere els alts murs i el filat i arribem a l'últim punt del recorregut: el parc de Joan Miró. En aquest indret va funcionar fins l'any 1979 l'Escorxador municipal però avui en dia la principal atracció del parc és l'escultura de Joan Miró "Dona-bolet amb barret de lluna".
dissabte, 4 d’abril del 2009
Del Barri Xino al Raval
Barri de Barcelona, districte de Ciutat Vella
Com arribar-hi: metro Catalunya, Universitat, Sant Antoni, Liceu, Drassanes
Un record: la nostra primera cita
Mapa de situació
El barri del Raval és un del grans projectes turístics i urbanístics de la ciutat de Barcelona, per desgràcia dels que sempre hi han viscut, classes populars, avui en dia, gent gran, joves i immigrants.
Per exemple, és difícil dir si el MACBA és una meravella de l'època de les olimpíades o és una atrocitat construïda a costa del major complex conventual d'Europa dintre d'una ciutat, del qual gairebé només queda l'antiga església del convent dels Àngels. La plaça del museu s'ha convertit en un nou espai pels joves de la ciutat, sobretot pels skaters, però sembla que això tampoc agrada a l'ajuntament, que des de l'aprovació de l'ordenança del civisme fa patrullar la Guàrdia Urbana tarda i nit davant del museu.
La Rambla del Raval és l'altre espai estrella de la reforma. Recentment s'hi ha obert un nou hotel de luxe, completament necessari en un barri on gran part de la seva població viu en el llindar de la pobresa, o directament en la probresa i en l'exclusió social.
Així trobem un barri on sobreviuen poques de les botigues originals, ara gestionades sobretot per paquistanesos, davant de bars i botigues de moda. Un barri però, que manté les putes, la droga i els nens al carrer, que van donar fama al barri quan encara es coneixia como el Xino. Això sí, sobretot des de la Rambla cap a l'avinguda del Paral·lel, on no arriben els estudiants del campus Raval de la UB, els erasmus i els turistes.
divendres, 26 de setembre del 2008
Horta, Melnik i Vinhais
Barri de Barcelona
Data del viatge: novembre de 2007
Com hi vam arribar: moto
Un record: xurros a la plaça d'Eivissa
Mapa de situació
Horta és actualment un barri de la ciutat de Barcelona tot i que havia estat un municipi independent. Pertany al districte d'Horta-Guinardó. Vaig visitar-lo per primera vegada l'any passat tot i que sóc de Barcelona. Al barri hi trobem la majoria de serveis: mercat, cinema, etc.
Melnik
Ciutat de Bulgària
Data del viatge: agost de 2007
Com hi vam arribar: Avió, tren i autobús
Un record: entenent-nos amb la nostra amfitriona
Mapa de situació
Melnik es troba al sud-oest de Bulgària, a tocar de Grècia i de Macedònia. Pertany a la regió de Blagoevgrad. És un poble petit, tot i que té títol de ciutat, amb un carrer principal on es concentren les ofertes turístiques: restaurants, botigues de vi i alimentació i de records. Es poden llogar habitacions.
A prop de Melnik hi ha el Monestir de Rozhen. S'hi pot arribar caminant (entre una i dues hores de camí). És obert per a les visites però és tranquil comparat amb d'altres monestirs com el de Rila.
Vinhais
Poble de Portugal
Data del viatge: agost de 2008
Com hi vam arribar: cotxe
Un record: la parabòlica
Mapa de situació
Vinhais és un poble de Portugal. Pertany al districte de Bragança i a la subregió de Trás-os-Montes. El vam descobrir en una parada tècnica, fent la carretera de Bragança a Chaves. Es troba aproximadament a una altura de 700 metres. Sorprèn el paisatge muntanyós, també al llarg de tota la carretera. Té un nucli antic petit i una mica deteriorat que s'enfila a un turonet. No en puc dir massa més. Cal tornar-hi.
No us perdeu la pàgina oficial de Vinhais.
Si voleu veure alguna de les coses que nosaltres vam veure, piqueu aquí.
