Pandero persa

Els museus han canviat molt durant els últims anys. Un bon exemple és el Museu Fournier de Naips de Vitòria. Malgrat que sempre ha sigut un dels pocs i dels millors museus de cartes del món, amb la més gran col·lecció i amb exemplars únics, abans l’exposició molts feixuga: una successió de vitrines plenes de baralles de cartes on era difícil saber quines eres especials i perquè. Ara, pel contrari, el museu ha re-estrucutrat la seva exposició, fent una selecció de les cartes i baralles més destaques, amb continguts audiovisuals i amb vitrines més còmodes per consultar el seu contingut.

Alguns museus, a més, ens permeten viatjar a llocs llunyans o, si més no, conèixer alguns aspectes d’aquets llocs. Durant la nostra visita al museu de Vitòria a l’abril ens va cridar l’atenció aquesta carta. El que ens va resultar curiós va ser que la dóna estigués tocant un pandero. La carta prové de Pèrsia, està pintada a mà i lacada, data del segle XVIII i forma part d’un joc anomenat As-Nas.

El Museo Fournier, a més del seu contingut, és interessant perquè es troba dins del Palau dels Arrieta-Maeztu, un edifici de l’any 1525 en ple casc antic de la ciutat.

Albània, Euskal Herria i el poble aromanés

He tornat a agafar Obabakoak de la biblioteca. El vaig llegir quan tenia 18 anys i tinc la sensació de que no vaig comprendre'l del tot. Avui he arribat al tercer conte que comença així: "El barrio más alejado de Obaba se llamaba Albania, y no tenía ni carretera, ni edificio propio para la escuela; de tal forma que, al no haber otra posibilidad, los niños del lugar aprendían el abecé y todos los demás signos –así como dónde estaba Dinamarca y Pakistán, o cuánto sumaban cuarenta y seis más veintisiete- en el viejo salón que el hostal del barrio tenía en la primera planta.”

Aquest estiu hem estat precisament a Albània i m’ha fet gràcia. Si hagués un Obaba a Albània segurament s’assemblarien, envoltat de muntanyes al nord, sense carretera. L’escola tampoc seria gaire luxosa, però en cap cas faltaria al barri.

Al nostre viatge per Albània no vam estar a pobles d’alta muntanya però sí que vam visitar la petita població de Voskopoje. Malgrat que avui en dia només és un poble de muntanya al segle XVIII Voskopolis era la ciutat més gran dels Balcans, per sobre d’Atenes i Istanbul, i la principal ciutat del poble aromanés. De l’antiga ciutat només romanen algunes esglésies però vam tenir la sort de visitar l'interior d'algunes d'elles ja que era el 15 d'agost, festivitat de Maria. Nosaltres, a més, vam tenir la sort de visitar el poble el dia en que tots els aromanesos fan una convenció anual, així que vam poder conèixer molts detalls d’aquest poble i la seva cultura.

Avui no sabia què explicar al bloc i ja vegeu, llegint un autor de la meva terra, Bernardo Atxaga, hem acabat a les muntanyes albaneses.

Olentzero

L'Olentzero és un carboner, ja és gran i té el cabell i la barba blancs. Viu a les muntanyes en una casa velleta. Cada any, ara, la nit de Nadal, baixa als pobles i a les ciutats per portar joguines als nens i a les nenes.

Si voleu conèixer la història de l'Olentzero més ben explicada la podeu trobar aquí. En aquest mateix lloc hi podeu escoltar un munt de cançons i també consultar-ne les lletres.

I si voleu estar al cas d'alguns contratemps que ha tingut l'Olentzero els últims anys podeu llegir-ho vosaltres mateixos. Us adjuntem uns quants enllaços:

• Trabas a los Olentzeros
• El Consistorio de UPN veta...(Gara, desembre 2008)
• Olentzero i els seus regals...(tribuna.cat, desembre 2007)
• Concentración a...

Bon Nadal i feliç any nou!

S'ha mort Mikel Laboa També s'ha mort Joan Baptista Humet

Mikel Laboa, cantant, músic i poeta basc s'ha mort avui a la matinada a Sant Sebastià, amb setanta-quatre anys.

Hi ha moltes maneres de viatjar i una d'elles és la música. Us afegim la cançó Martxa baten lehen notak. La lletra és una adaptació de J.A. Artze d'un poema de Bertolt Brecht i la música de Mikel Laboa. La versió que pengem és d'Oreka TX i la podeu trobar a la pel·lícula-documental Nomadak tx. La veu però, la posa Mikel Laboa.

Notícia a Vilaweb
Notícia a Berria
Lletra i traducció de Martxa baten lehen notak

El cantant Joan Baptista Humet també es va morir, ahir, amb cinquanta-vuit anys.

Lloc oficial de Joan Baptista Humet
Notícia a Hipersónica

Un record per tots dos.

Gasteizko gaztetxea eta Hala Bedi irratia

El gaztetxe de Gasteiz i la ràdio Hala Bedi
Vitoria-Gasteiz
Data del viatge: octubre de 2008
Com hi vam arribar: autocar
Un record: la marisqueria
Mapa de situació

El cap de setmana dels dies 11 i 12 d'octubre vaig viatjar a Vitoria-Gasteiz. És la segona vegada que hi vaig i no podria ser-hi més ben acollit. Vitoria-Gasteiz és una ciutat no massa gran, bonica, plena de detalls i d'elements que confirmen que has creuat més d'una frontera durant el viatge. Però ja tindrem temps de parlar-ne més endavant.

L'emissora lliure Hala Bedi i el gaztetxe de Gasteiz (gaztetxe és una paraula formada per gazte i etxe, per tant podem entendre que el gaztetxe és el casal de joves) celebren enguany 25 i 20 anys respectivament. Totes dues són iniciatives que "han treballat amb l'assemblea com a eina i l'autogestió com a filosofia". Van culminar aquest any de celebració que ja van engegar amb la campanya "Txorionak!*" el dissabte 11 d'octubre, amb el lema "Piztu Gasteiz, okupa tu lugar" i un dia ple d'activitats per totes les edats, taller de ràdio, partits de pilota, música en directe i moltes coses més. Jo vaig tenir la sort de ser-hi, veure-ho i viure-ho. L'autoorganització, al marge de l'ajuntament de torn, de l'estètica de torn, de l'especulació, sempre em resulta més sincera.

Felicitats a tots dos!

Per veure-ho, piqueu aquí.

*Txori vol dir ocell, i zorionak felicitats. Si heu visitat els enllaços ja haureu vist que han pres com a símbol un espantaocells. Així lliga aquest joc de paraules que combina l'ocell amb la felicitació.