Després de totes les aventures passades de camí a la Cirera, un cop allí vam aprofitar el cap de setmana al màxim. El dissabte a la tarda vam anar a conèixer la reserva de plantes remeieres que va crear la Isabel amb el seu marit fa uns anys. Al novembre no és la millor època per la visita però just darrera hi ha un bosc de pins i vam aprofitar per mirar si trobàvem algun bolet. No vam tenir massa sort però encara vam poder sopar una bona truita aquella nit amb les peces collides.
A més de la truita la Isabel ens tenia preparades tota mena de delícies. Al migdia ens vam delectar amb una sopa d'apagallums de cama blanca i a la nit vam tastar una coca de peus de porc amb llanegues i altres bolets.
Però sobretot vam gaudir cantant amb la Isabel, que té recollides moltíssimes cançons tradicionals, moltes apreses de la seva mare i de la seva àvia. Així que aprofitant que al nostre grup també hi ha uns quants cantaires els postres sempre s'allarguen amenitzats amb antigues cançons.
Al dia següent ens vam aixecar d'hora per anar a buscar bolets. El dia anterior havia fet una molt bona temperatura i tot i ser novembre ens va sorprendre que hagués gelat tan fort. Però ja ho diu el refrany: "negará la madre al hijo, pero no la helada al granizo", així que després de la calamarsa del dia anterior era esperable que això passés.
Un cop ben esmorzats vam tornar al bosc. Vam veure aranyons però no gaire bolets. Malgrat això al final també vam tornar amb alguns bolets: fredolics, llengües de bou, cames de perdiu... i un preciós rovelló.
Per finalitzar el cap de setmana culinari-musical vam gaudir amb la família de la Isabel d'uns fideus amb sípia, una bona amanida i una deliciosa llengua de vedella amb bolets. Amb gust ens hauríem quedat més, gaudint de la Cirera, el jardí de bonsais, l'entorn... però haviem de tornar a peu a Sant Quirze de Besora abans que passés l'últim tren.
***
De camí a la Cirera
Tornat de la Cirera
Entrades
