Consell per viatjar per Albània (V): molt més que nostàlgia comunista

Viatjar a Albània per buscar les restes d’un de les dictadures de tall comunista de la història és un motiu com qualsevol altre per fer-ho. És clar que el país té un passat recent molt particular i interessant i que val la pena conèixer, com la Galeria Nacional d'Art que té una important mostra d'obres realitzades durant el segle XX a la llum de cada moment polític. Però aquest desconegut país té molts més atractius i, de fet, normalment són més interessants que les quatre o cinc fites fotogràfiques més conegudes. No es pot anar a la costa a fotografiar búnquers enterrats i no gaudir de les seves platges; anar a Driloni per dormir en l'hotel on estiuejava Enver Hoxha i perdre's els aiguamolls o Sveta Naun; o anar a Gjirokastra per visitar la casa-museu on va néixer el dictador i no passejar pels carrers de la ciutat.

Consell per viatjar per Albània (IV): adapteu-vos als horaris locals

Viatjar per Albània a l'agost té l'inconvenient de la calor. La millor manera de suportar-la és evitant les hores centrals del dia, tal com fan els albanesos. Però, a més, adaptant-vos als horaris locals gaudireu més de la visita i tindreu més oportunitats de conèixer les costums i la forma de vida de la gent. A l'estiu les ciutats es posen en marxa poc després de sortir el sol. A les 7 del matí els carrers s'omplen de parades de venda de tota mena i tothom aprofita per fer els encàrrecs. Les hores centrals del dia els carrers queden deserts i és bon moment per visitar museus o, simplement, per descansar. I un cop cau el sol tot es torna a omplir de vida. Alguns dels millor moments que vam passar al país van ser al vespre, passejant, menjant crispetes o gelats, als autos de xoc... i, en definitiva, gaudint de l'ambient. I a les 10 tothom a dormir.

Consells per viatjar per Albània (III): gaudiu del producte local

Les males vies de comunicació i els talls d'electricitat (cada cop menys habituals) suposen una escassa distribució de productes frescos fora dels seus llocs d'origen.

Només trobareu peix fresc del Mediterrani a les zones de costa o com a molt a Tirana. En canvi a les zones de Tepelene i Gjirokastra hi trobem peix de riu, sobretot truites i anguiles. Al llac Ohrid hi ha dues espècies endèmiques de les quals cal destacar una mena de truita, Salmo letnica (koran en albanès. Aquesta espècie es troba en perill d'extinció. A Sarande heu de tastar els musclos, provinents de Butrint.

La manca de peix a l'interior es compensa amb carn d'excel·lent qualitat, especialment de xai. A l'hora de dinar gairebé sempre us la prepararan a la graella acompanyada amb amanida o alguna altra guarnició. Als mercats hi trobareu fruites i verdures locals. També és molt habitual un formatge fresc com el feta grec.

En els viatges en furgoneta, sobretot de matí, és habitual fer parada a restaurants de carretera. S'hi pot veure esmorzar arròs amb llet i també un estofat de carn.

Consells per viatjar per Albània (II): les distàncies i els temps

Tot i que s'hi estan fent millores importants, la xarxa de carreteres d'Albània és força precària. La majoria de carreteres són estretes i no estan en massa bon estat, de manera que un viatge de pocs quilòmetres es pot fer llarg. Val la pena tenir un mapa actualitzat i acostumar-se a estimar la durada dels desplaçaments.

Consells per viatjar per Albània (I): aconseguir una bona guia

Albània és un país amb un escàs desenvolupament turístic. Per descobrir-lo és molt convenient una bona guia. La millor opció és la guia Bradt de Guillian Gloyer. Nosaltres vam viatjar amb l'edició de 2008 en anglès: molt interessant i fonamental per trobar allotjament.

Poni

Labëri moj labëri

Hopa hopa

Totes dues són del disc de Poni, Shpirtin kam tek u, diria que produït per Edi Balili.

Albània, Euskal Herria i el poble aromanés

He tornat a agafar Obabakoak de la biblioteca. El vaig llegir quan tenia 18 anys i tinc la sensació de que no vaig comprendre'l del tot. Avui he arribat al tercer conte que comença així: "El barrio más alejado de Obaba se llamaba Albania, y no tenía ni carretera, ni edificio propio para la escuela; de tal forma que, al no haber otra posibilidad, los niños del lugar aprendían el abecé y todos los demás signos –así como dónde estaba Dinamarca y Pakistán, o cuánto sumaban cuarenta y seis más veintisiete- en el viejo salón que el hostal del barrio tenía en la primera planta.”

Aquest estiu hem estat precisament a Albània i m’ha fet gràcia. Si hagués un Obaba a Albània segurament s’assemblarien, envoltat de muntanyes al nord, sense carretera. L’escola tampoc seria gaire luxosa, però en cap cas faltaria al barri.

Al nostre viatge per Albània no vam estar a pobles d’alta muntanya però sí que vam visitar la petita població de Voskopoje. Malgrat que avui en dia només és un poble de muntanya al segle XVIII Voskopolis era la ciutat més gran dels Balcans, per sobre d’Atenes i Istanbul, i la principal ciutat del poble aromanés. De l’antiga ciutat només romanen algunes esglésies però vam tenir la sort de visitar l'interior d'algunes d'elles ja que era el 15 d'agost, festivitat de Maria. Nosaltres, a més, vam tenir la sort de visitar el poble el dia en que tots els aromanesos fan una convenció anual, així que vam poder conèixer molts detalls d’aquest poble i la seva cultura.

Avui no sabia què explicar al bloc i ja vegeu, llegint un autor de la meva terra, Bernardo Atxaga, hem acabat a les muntanyes albaneses.

Cintas de casset

Aquest estiu hem estat a Shquiperia. En general sembla que van uns anys enrera respecte a la resta d'Europa, però a vegades les distàncies no són tan grans. La primera fotografia és de Villaquirán de los Infantes, un poble on abans paràvem tots els autobusos de línea i per on ara només paren camioners de tota la vida i nostàlgics com ma mare, que prefereixen els llocs de sempre en comptes de les benzineres modernes. La segona és de Tirana, la capital d'Albània.