horta ~ melnik ~ vinhais; viatges curts, passejos llargs

dimecres, 14 de gener del 2009

Del Puig d'Ossa a la Xina

Avui a Collserola, a prop de Sant Pere Màrtir, he vist un ocell immòbil al cel. S'encarava al vent, quiet, amb les ales obertes, com si pengés d'un fil llarg lligat amb un nus fort en algun núvol molt alt. Segurament aprofitava el vent per refrescar-se. Quan n'ha tingut prou, com si es capbussés a la piscina, se n'ha anat volant cap a la Xina.

4 comentaris

Xevi ha dit...: Bona excusa per poder publicar un post amb una etiqueta de "Xina"! :)
M'agrada això d'un ocell que es capbussa, de fet quan els mires em sembla q les tècniques que utilitzen ocells i peixos per volar i nedar (respectivament) no són pas tan diferents.; 21 de gener del 2009, a les 16:44
Andreu ha dit...: Xevi!! Tu per aquí! Quina il·lusió :) Sí, la Xina és lluny, però no prou per un ocell collserolí. Fins aviat, i comenta tant com vulguis, així fem una mica de diàleg, i no tant monòleg :); 22 de gener del 2009, a les 0:44
Eduard ha dit...: Hi ha ocells que són capaços d'estar-se suspesos a l'aire una bona estona profitant el vent en contra. Alguns d'ells, com ara el xoriguer, ho fan per poder veure les preses, i quan en localitzen una s'hi llancen ràpidament. Tenen molt bona vista, però no sabia que fossin capaços de veure fins a la Xina!; 24 de gener del 2009, a les 19:04
Andreu ha dit...: Moltes gràcies pel comentari Eduard! Ens agrada tenir respostes instructives, afegeixes contingut a aquesta entrada! Però per la cara que feia, diria que l'exemplar que jo vaig veure feia pànxing (o àling). I segur, anava cap a la Xina! :); 25 de gener del 2009, a les 19:58