Consell per viatjar per Albània (V): molt més que nostàlgia comunista

Viatjar a Albània per buscar les restes d’un de les dictadures de tall comunista de la història és un motiu com qualsevol altre per fer-ho. És clar que el país té un passat recent molt particular i interessant i que val la pena conèixer, com la Galeria Nacional d'Art que té una important mostra d'obres realitzades durant el segle XX a la llum de cada moment polític. Però aquest desconegut país té molts més atractius i, de fet, normalment són més interessants que les quatre o cinc fites fotogràfiques més conegudes. No es pot anar a la costa a fotografiar búnquers enterrats i no gaudir de les seves platges; anar a Driloni per dormir en l'hotel on estiuejava Enver Hoxha i perdre's els aiguamolls o Sveta Naun; o anar a Gjirokastra per visitar la casa-museu on va néixer el dictador i no passejar pels carrers de la ciutat.

Consell per viatjar per Albània (IV): adapteu-vos als horaris locals

Viatjar per Albània a l'agost té l'inconvenient de la calor. La millor manera de suportar-la és evitant les hores centrals del dia, tal com fan els albanesos. Però, a més, adaptant-vos als horaris locals gaudireu més de la visita i tindreu més oportunitats de conèixer les costums i la forma de vida de la gent. A l'estiu les ciutats es posen en marxa poc després de sortir el sol. A les 7 del matí els carrers s'omplen de parades de venda de tota mena i tothom aprofita per fer els encàrrecs. Les hores centrals del dia els carrers queden deserts i és bon moment per visitar museus o, simplement, per descansar. I un cop cau el sol tot es torna a omplir de vida. Alguns dels millor moments que vam passar al país van ser al vespre, passejant, menjant crispetes o gelats, als autos de xoc... i, en definitiva, gaudint de l'ambient. I a les 10 tothom a dormir.

Consells per viatjar per Albània (III): gaudiu del producte local

Les males vies de comunicació i els talls d'electricitat (cada cop menys habituals) suposen una escassa distribució de productes frescos fora dels seus llocs d'origen.

Només trobareu peix fresc del Mediterrani a les zones de costa o com a molt a Tirana. En canvi a les zones de Tepelene i Gjirokastra hi trobem peix de riu, sobretot truites i anguiles. Al llac Ohrid hi ha dues espècies endèmiques de les quals cal destacar una mena de truita, Salmo letnica (koran en albanès. Aquesta espècie es troba en perill d'extinció. A Sarande heu de tastar els musclos, provinents de Butrint.

La manca de peix a l'interior es compensa amb carn d'excel·lent qualitat, especialment de xai. A l'hora de dinar gairebé sempre us la prepararan a la graella acompanyada amb amanida o alguna altra guarnició. Als mercats hi trobareu fruites i verdures locals. També és molt habitual un formatge fresc com el feta grec.

En els viatges en furgoneta, sobretot de matí, és habitual fer parada a restaurants de carretera. S'hi pot veure esmorzar arròs amb llet i també un estofat de carn.

Consells per viatjar per Albània (II): les distàncies i els temps

Tot i que s'hi estan fent millores importants, la xarxa de carreteres d'Albània és força precària. La majoria de carreteres són estretes i no estan en massa bon estat, de manera que un viatge de pocs quilòmetres es pot fer llarg. Val la pena tenir un mapa actualitzat i acostumar-se a estimar la durada dels desplaçaments.

Consells per viatjar per Albània (I): aconseguir una bona guia

Albània és un país amb un escàs desenvolupament turístic. Per descobrir-lo és molt convenient una bona guia. La millor opció és la guia Bradt de Guillian Gloyer. Nosaltres vam viatjar amb l'edició de 2008 en anglès: molt interessant i fonamental per trobar allotjament.

Poni

Labëri moj labëri

Hopa hopa

Totes dues són del disc de Poni, Shpirtin kam tek u, diria que produït per Edi Balili.

Pandero persa

Els museus han canviat molt durant els últims anys. Un bon exemple és el Museu Fournier de Naips de Vitòria. Malgrat que sempre ha sigut un dels pocs i dels millors museus de cartes del món, amb la més gran col·lecció i amb exemplars únics, abans l’exposició molts feixuga: una successió de vitrines plenes de baralles de cartes on era difícil saber quines eres especials i perquè. Ara, pel contrari, el museu ha re-estrucutrat la seva exposició, fent una selecció de les cartes i baralles més destaques, amb continguts audiovisuals i amb vitrines més còmodes per consultar el seu contingut.

Alguns museus, a més, ens permeten viatjar a llocs llunyans o, si més no, conèixer alguns aspectes d’aquets llocs. Durant la nostra visita al museu de Vitòria a l’abril ens va cridar l’atenció aquesta carta. El que ens va resultar curiós va ser que la dóna estigués tocant un pandero. La carta prové de Pèrsia, està pintada a mà i lacada, data del segle XVIII i forma part d’un joc anomenat As-Nas.

El Museo Fournier, a més del seu contingut, és interessant perquè es troba dins del Palau dels Arrieta-Maeztu, un edifici de l’any 1525 en ple casc antic de la ciutat.