Consells per viatjar per Albània (III): gaudiu del producte local

Les males vies de comunicació i els talls d'electricitat (cada cop menys habituals) suposen una escassa distribució de productes frescos fora dels seus llocs d'origen.

Només trobareu peix fresc del Mediterrani a les zones de costa o com a molt a Tirana. En canvi a les zones de Tepelene i Gjirokastra hi trobem peix de riu, sobretot truites i anguiles. Al llac Ohrid hi ha dues espècies endèmiques de les quals cal destacar una mena de truita, Salmo letnica (koran en albanès. Aquesta espècie es troba en perill d'extinció. A Sarande heu de tastar els musclos, provinents de Butrint.

La manca de peix a l'interior es compensa amb carn d'excel·lent qualitat, especialment de xai. A l'hora de dinar gairebé sempre us la prepararan a la graella acompanyada amb amanida o alguna altra guarnició. Als mercats hi trobareu fruites i verdures locals. També és molt habitual un formatge fresc com el feta grec.

En els viatges en furgoneta, sobretot de matí, és habitual fer parada a restaurants de carretera. S'hi pot veure esmorzar arròs amb llet i també un estofat de carn.

Consells per viatjar per Albània (II): les distàncies i els temps

Tot i que s'hi estan fent millores importants, la xarxa de carreteres d'Albània és força precària. La majoria de carreteres són estretes i no estan en massa bon estat, de manera que un viatge de pocs quilòmetres es pot fer llarg. Val la pena tenir un mapa actualitzat i acostumar-se a estimar la durada dels desplaçaments.

Consells per viatjar per Albània (I): aconseguir una bona guia

Albània és un país amb un escàs desenvolupament turístic. Per descobrir-lo és molt convenient una bona guia. La millor opció és la guia Bradt de Guillian Gloyer. Nosaltres vam viatjar amb l'edició de 2008 en anglès: molt interessant i fonamental per trobar allotjament.

Poni

Labëri moj labëri

Hopa hopa

Totes dues són del disc de Poni, Shpirtin kam tek u, diria que produït per Edi Balili.

Pandero persa

Els museus han canviat molt durant els últims anys. Un bon exemple és el Museu Fournier de Naips de Vitòria. Malgrat que sempre ha sigut un dels pocs i dels millors museus de cartes del món, amb la més gran col·lecció i amb exemplars únics, abans l’exposició molts feixuga: una successió de vitrines plenes de baralles de cartes on era difícil saber quines eres especials i perquè. Ara, pel contrari, el museu ha re-estrucutrat la seva exposició, fent una selecció de les cartes i baralles més destaques, amb continguts audiovisuals i amb vitrines més còmodes per consultar el seu contingut.

Alguns museus, a més, ens permeten viatjar a llocs llunyans o, si més no, conèixer alguns aspectes d’aquets llocs. Durant la nostra visita al museu de Vitòria a l’abril ens va cridar l’atenció aquesta carta. El que ens va resultar curiós va ser que la dóna estigués tocant un pandero. La carta prové de Pèrsia, està pintada a mà i lacada, data del segle XVIII i forma part d’un joc anomenat As-Nas.

El Museo Fournier, a més del seu contingut, és interessant perquè es troba dins del Palau dels Arrieta-Maeztu, un edifici de l’any 1525 en ple casc antic de la ciutat.

El Monestir de Sant Pere de Rodes

Ara que arriba el primer temporal de neu d’aquesta tardor m’he recordat de l’últim temporal de la primavera, que va deixar cobert de neu tot l’Empordà durant uns quants dies.

Nosaltres vam tenir l’oportunitat de gaudir-lo quan ja havien passat els problemes i les últimes neus embellien un paisatge ja de per si impressionant, com la badia del Port de la Selva i Llançà i el monestir de Sant Pere de Rodes. La neu, però, ens va impedir entrar a veure el temple per dins, però el viatge va valdre la pena.

En els últims dos anys estem anant molt per l’Empordà, tant per l’Alt com pel Baix, i no deixa de sorprendre’ns.

Terrissers d'Aliste

La història de part de la meva família està lligada al fang. Diu ma mare que la meva àvia paterna era la millor terrissera de Moveros, però al casar-se el seu marit la va fer retirar-se de la feina. Avui en dia queden dos dels seus nebots treballant el fang tal com ella ho feia, la Mari Carmen i en Paco.