dimecres, 30 de juny del 2010

Baixant de la Font del Gat

Detall del restaurant de la Font del Gat

Baixant de la Font del Gat és, possiblement, una de les tonades més conegudes de la ciutat de Barcelona. Tan coneguda que, fins i tot, en Jaume Sisa parla de la seva protagonista a la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol. Buscant els seus orígens, sorprenentment, no l'hem trobada ni a Folklore de Catalunya, Cançoner de Joan Amades ni en d'altres semblant (potser no hem buscat prou bé, que també podria ser), però gràcies a Internet hem aconseguit seguir-li la pista.

La majoria de la gent coneix només les primeres estrofes però en podem arribar a citar fins a cinc.

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, Marieta.
Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, de l'ull viu.

Que portes en el cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro i un clavell.

I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio, pel meu nòvio.
I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio anar a ballar.

Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla, a la Rambla.
Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla a festejar.

Malgrat que sembla força clar que la cançó es refereix a la Font del Gat que hi ha als Jardins de Laribal hi ha gent que afirma que es tracta d'una font a la plaça de Sant Agustí Vell. La confusió ve donada per una obra de teatre titulada Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l’ull viu, escrita per Josep Amich i Bert i estrenada al Teatre Español el 15 d'abril de 1922. El primer acte comença a la citada plaça, on l'autor situa una font de tres aixetes i això dóna lloc a l'embolic. L'obra va tenir a més una versió cinematogràfica, el que demostra la seva popularitat.

Però la història d’aquesta cançó no acaba aquí. A principis del segle XX el cuplet era la música de moda a la ciutat. Les lletres tractaven temes popular plens de picardia i, molt sovint, feien referència a llocs, persones, històries, festes o costums catalans. La tonada popular de la Font del Gat va servir de base per a un cuplet anomenat "La marieta de l'ull viu", amb lletra de Faust Casal i música de Càndida Pérez.

L'indret de la Font del Gat i els jardins que l'envolten bé mereixen una visita, per veure la font, per l'edifici del restaurant que hi ha al costat, fet per Josep Puig i Cadafalch al 1918, per les pèrgoles, el Roserar de la Colla de l'Arròs, la cascada... Si no sou gaire vergonyosos fins i tot per cantar la cançó, ja sigui la tradicional o el cuplet.

- Més informació sobre el cuplet i molts dels detalles aquí ressenyats en una pàgina sobre la Càndida Pérez creada pel CEIP Ferran Sunyer.
- Disc El cuplet a Barcelona de Nuria Feliu amb una versió de La marieta de l'ull viu.

dilluns, 31 de maig del 2010

Espàrrecs

Espàrracs de Collserola
No sabem què té la primavera que aixeca els ànims a qualsevol!

(Encara que no ho sembli, és el mateix manat d'espàrrecs. A l'esquerra la nit de collir-los a Collserola, i a la dreta el matí següent.)

dilluns, 26 d’abril del 2010

Les Tres Torres (III) - El Col·legi Teresià

Col·legi de les Teresianes

Barri de Barcelona, districte de Sarrià - Sant Gervasi
Com arribar-hi: ferrocarrils de la Generalitat Tres Torres, Sarrià
Un record: fent fotos de forma dissimulada
Mapa de situació

El nucli més antic del barri es troba al voltant de l’actual Mercat de les Tres Torres (carrers Vergós – Escoles Pies). I molt a prop d’aquí, al carrer Ganduxer 85-105, trobem l’últim espai destacable del barri, el Col·legi Teresià.

La construcció del principal edifici del col·legi es va iniciar l'any 1887 per l’arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, però un any més tard, amb l'obra començada, el projecte va ser encarregat a Antoni Gaudí. Aquest tampoc va finalitzar el col·legi ni la capella que havia projectat però els elements més destacables de l’edifici són obra seva.

Per fora l'edifici és de maó i, tot i que la congregació li va exigir sobrietat, Gaudí va intentar introduir elements decoratius allà on li va ser possible. Així podem observar una sèrie de merlets, elements ceràmics i enreixats exteriors molt característics de l’arquitecte. Per dins, entre d’altres elements, és famós un passadís amb arcs en forma de catenària.
Nosaltres no hem tingut l’oportunitat de visitar-lo per dins. El personal del col·legi és molt antipàtic i únicament realitzen visites pagades durant els caps de setmana.

Més informació:
Expedient de delimitació d'entorn de protecció del Col·legi Teresià
El colegio a Guadí & Barcelona Club
Qüestions econòmiques relacionades amb la construcció del col·legi

***

Les Tres Torres (I) - El cementiri de Sarrià
Les Tres Torres (II) - La Biblioteca Clarà

dissabte, 27 de març del 2010

Les Tres Torres (II) – La Biblioteca Clarà

La Biblioteca Clarà

Barri de Barcelona, districte de Sarrià - Sant Gervasi
Com arribar-hi: ferrocarrils de la Generalitat Tres Torres, Sarrià
Un record: la pintada de l'entrada
Mapa de situació

A l’anterior apunt sobre Les Tres Torres parlàvem de l’origen del barri i del seu indret més antic, el cementiri de Sarrià. En aquest apunt presentem un dels pocs equipaments del barri, la Biblioteca Clarà, que destaca per diversos motius.

L’edifici on s’ubica la biblioteca, obra de Raimon Duran i Reynals, és d’estil racionalista. L’actual biblioteca pren el nom de l’escultor Josep Clarà i Ayats, que va fer servir aquest espai com a taller artístic des de 1948 fins a la seva mort. A més del fons bibliogràfic habitual a les biblioteques públiques de Barcelona aquesta compta amb una sèrie de fons especials.

El Fons Especial Josep Clarà recull documents dedicats al moviments artístic i literari del noucentisme a Catalunya, i especialment dels seus principals representants. També inclou part dels documents que tracten la vida i obra de Josep Clarà.

El Fons Clarà disposa d'una part dels documents de la biblioteca particular de la família Clarà. L’Ajuntament de Barcelona va ser nomenat el 1964 com a hereu universal de Clarà, segons el desig del propi escultor. Els fons disposa de documents del 1700, els més antics, fins a l’any 1978.

La biblioteca també és dipositària del Fons Gaudí, un conjunt de documents generats amb motiu de l’any Gaudí 2002.

Per últim cal destacar el jardí públic de 1277 metres quadrats, on estan ubicades cinc obres de Josep Clarà: Dóna ajaguda, Joventut, Nu de Dona, Tors de dona i Discòbol. Damunt de la porta de la biblioteca es conserven uns relleus de dues dones assegudes, instal·lats per Clarà el 1947. El darrer element rellevant és un bloc de marbre on hi ha uns versos que l’artista va escriure poc abans de morir.

Més informació:
La Barcelona de Josep Clarà

***

Les Tres Torres (I) - El cementiri de Sarrià
Les Tres Torres (III) - El Col·legi Teresià

diumenge, 28 de febrer del 2010

Les Tres Torres (I) – El cementiri de Sarrià

Ceminitiri de Sarrià

Barri de Barcelona, districte de Sarrià - Sant Gervasi
Com arribar-hi: ferrocarrils de la Generalitat Tres Torres, Sarrià
Un record: perduda davant de l'entrada
Mapa de situació

Les Tres Torres és el prototip de barri benestant, ple de blocs de pisos d’alt estànding. Malgrat això entre tant carrer anodí s'hi pot trobar algun tresor amagat.

El barri pren el nom de tres torres construïdes a principis del segle XIX, quan aquesta zona de la perifèria de Sarrià i de Sant Gervasi, anomenada Nena Cases, va començar a ser urbanitzada. De les tres torres originals només en queda una i molt modificada, a la cantonada de la Via Augusta amb el Carrer del Rosari. La majoria de les cases senyorials que es van construïr durant el segle XIX i principis del XX com a residència d'estiu han desaparegut durant les últimes dècades degut a la construcció dels actuals blocs de pisos.

Tot i les modificacions que ha viscut el barri, encara s'hi conserva el cementiri de Sarrià, datat del 1835. Es tracta d’un dels cementiris més petits i recòndits de la ciutat. S’ha d’estar ben atent per trobar-lo perquè no hi ha cap indicació que senyali el lloc. Aquest cementiri compta amb alguns morts il·lustres, els poetes Carles Riba, Clementina Arderiu i J. V. Foix. Hi ha una estela dedicada als dos primers, obra de Joan Rebull, que mostra una persona destriant el gra de la palla, com a al·legoria de la tasca dels poetes.

Més informació:
Itinerari Sarrià
Ruta "El Sàrria poètic"
Plànol del cementiri

***

Les Tres Torres (II) - La Biblioteca Clarà
Les Tres Torres (III) - El Col·legi Teresià

diumenge, 31 de gener del 2010

Tornant de la Cirera

Roure de la Senyora
El dissabte vam haver de marxar de la Cirera cap a Sant Quirze de Besora. Vam creuar el poble de Sant Boi de Lluçanès. Aquest cop no vam tenir temps per parar a visitar-ne l'església, però sí per comprar una coca i xocolata al forn que hi ha a la plaça. Vam sortir del poble passant al costat de l'arbre monumental el Roure de la Senyora. Des del Roure començàrem a ascendir fins l'ermita de la Mare de Déu dels Munts, amb vistes espectaculars. De tornada no teníem gaire temps per parar com vam fer a l'anada fins a la Cirera, però també es tracta d'un camí que val la pena de fer amb temps.

Si us ha agradat el recorregut, una altra opció, ja sigui per a l'anada o per a la tornada, és anar per l'ermita de Sant Miquel de Gallifa, però es tracta d'un camí més llarg i aquesta ermita no es pot visitar per dins.

***

De camí a la Cirera
La Cirera

dimarts, 5 de gener del 2010

La Cirera

La Cirera gelada

Després de totes les aventures passades de camí a la Cirera, un cop allí vam aprofitar el cap de setmana al màxim. El dissabte a la tarda vam anar a conèixer la reserva de plantes remeieres que va crear la Isabel amb el seu marit fa uns anys. Al novembre no és la millor època per la visita però just darrera hi ha un bosc de pins i vam aprofitar per mirar si trobàvem algun bolet. No vam tenir massa sort però encara vam poder sopar una bona truita aquella nit amb les peces collides.

A més de la truita la Isabel ens tenia preparades tota mena de delícies. Al migdia ens vam delectar amb una sopa d'apagallums de cama blanca i a la nit vam tastar una coca de peus de porc amb llanegues i altres bolets.
Però sobretot vam gaudir cantant amb la Isabel, que té recollides moltíssimes cançons tradicionals, moltes apreses de la seva mare i de la seva àvia. Així que aprofitant que al nostre grup també hi ha uns quants cantaires els postres sempre s'allarguen amenitzats amb antigues cançons.

Al dia següent ens vam aixecar d'hora per anar a buscar bolets. El dia anterior havia fet una molt bona temperatura i tot i ser novembre ens va sorprendre que hagués gelat tan fort. Però ja ho diu el refrany: "negará la madre al hijo, pero no la helada al granizo", així que després de la calamarsa del dia anterior era esperable que això passés.

Un cop ben esmorzats vam tornar al bosc. Vam veure aranyons però no gaire bolets. Malgrat això al final també vam tornar amb alguns bolets: fredolics, llengües de bou, cames de perdiu... i un preciós rovelló.

Per finalitzar el cap de setmana culinari-musical vam gaudir amb la família de la Isabel d'uns fideus amb sípia, una bona amanida i una deliciosa llengua de vedella amb bolets. Amb gust ens hauríem quedat més, gaudint de la Cirera, el jardí de bonsais, l'entorn... però haviem de tornar a peu a Sant Quirze de Besora abans que passés l'últim tren.

***

De camí a la Cirera
Tornat de la Cirera