El segon cap de setmana de novembre vam anar a visitar la nostra amiga Isabel a casa seva, la Cirera, a Sant Boi de Lluçanès. A més de trobar-se en un indret molt bonic, tota la ruta que vam fer fins allí ja val la pena.
Vam sortir el dissabte al matí de Barcelona en tren fins a Torelló. Des de l'estació ens vam dirigir cap a la Colònia Ymbern, coneguda també com El Pelut, per creuar el riu Ter pel pont que uneix la població i l'antic complex fabril. El riu porta molt poca aigua en aquest punt ja que es fa servir de manera abusiva. Es veia el llit del riu perfectament i tot i que l'imatge era preciosa és tracta d'una agressió molt important al riu. A la Colònia Ymbern encara es desevolupa activitat industrial però podem pasejar entre els seus arbres centenaris i les seves construccions d'estil modernista fetes amb els còdols del Ter (un altre agressió típica però molt habitual als nostres rius).
Continuant pel camí que surt de la colònia vam arribar a Orís i des d'aquí vam enfilar per un camí cap a l'ubicació original de la població, Sant Genís d'Orís. Ens vam aturar per esmorzar al costat de l'església parroquial però no vam arribar a pujar fins al castell des d'on es divisa gran part de la comarca d'Osona.
Després d'un tram per la carretera tombem a l'esquerra novament per un camí que ens porta fins a l'ermita de Sant Salvador de Bellver. A mig camí ens vam aturar quan vam descobrir que tot un tram del camí estava ple de petxines fossilitzades en molt bon estat de conservació.
Ja a l'ermita ens vam trobar amb un altre curiositat geològica. L'esglesia es troba a sobre de tota una zona d'arena fossilitzada. Ens vam quedar una bona estona damunt el turó. Primer gaudint de la vista. Després dins de l'ermita descobrint què és una comunitat Taizé però una mica disgustats per les obres que estan portant a terme al costat de l'ermita. I per últim bocabadats amb el vol d'una vintena de voltors molt a prop nostre.
Quan per fi vam marxar ja de baixada cap a Sant Boi ens va enganxar una bona tempesta. No va ploure molta estona però vam patir sota uns roures fins i tot calamarsa i ens vam quedar ben mullats. Com que tenia mala pinta vam continuar caminant fins que poc més endavant ens vam poder aixoplugar dins una casa abandonada que estava en un estat bastant precari. Per sort el sol va sortir aviat i la Isabel ens va venir a buscar una mica més tard a l'altura del pont que creua la Riera de Talamanca.
***
Entrades
