El monestir de Preobrazhenski (de la Transfiguració) està situat en un indret de vistes espectaculars al qual és molt fàcil arribar des de la ciutat medieval de Veliko Tarnovo. Es tracta d'un complex conventual gairabé aïllat en el temps. De seguida ens adonem que el recinte no és molt gran, tot i ser el quart monestir en importància de Bulgària.
El primer que crida l'atenció és l'església. No vam visitar les pintures murals de l'interior (s'ha de pagar), però les parets externes també estàn decorades i hi destaca un mural anomenat la roda de la vida.
Als costats de l'església hi ha dos enormes blocs de roca. L'any 1991 hi va haver una esllavissada que va destruir part de l'habitatge on hi havia les cel·les on abans vivien els monjos, però l'església es va salvar.
Amb compte podem entrar a alguna de les cel·les que encara queden dempeus i hi trobem objectes de la vida diària que demostren l'austeritat amb què vivien.
Davant hi ha un petit pou, diversos arbres fruiters, ruscs i una vista increïble des d'on divisem un altre monestir a les muntanyes de l'altre banda de la vall.
Si tornem cap a l'entrada del recinte hi trobarem l'edifici que actualment serveix d'habitatge, i potser també hi trobarem prenent l'aire l'únic monjo que hi queda.
Des del monestir surten diversos camins cap al capdamunt de la muntanya, on hi ha una àrea de pícnic i barbacoes. Tot i que aquesta darrera part ni és gaire bonica, ni està gaire neta, el petit passeig pel bosc muntanya amunt sens dubte val la pena.
Barri de Barcelona, districte de Les Corts
Com arribar-hi: metro Collblanc, Maria Cristina, Palau Reial, Zona Universitària
Un record: el gos aristocràtic
Mapa de situació
El barri de La Maternitat i Sant Ramon comprèn un ampli espai poc habitat però perfecte per passar un matí passejant. Tot i que havia viscut a Sant Ramon vam decidir fer un passeig seguint una antiga visita del programa Quedem? d'Òmnium. Com que el document és força bo avui ens limitem a explicar-vos el nostre recorregut.
Vam començar al Mas de Can Planes. Després ens vam apropar al cementiri de Les Corts, on vam trigar una bona estona a trobar el cementiri jueu... per no saber mirar bé el mapa de l'entrada. Des d'ací una parada als jardins de la Maternitat per esmorzar uns bons entrepans de truita amb formatge i de xoriço fregit (la parada culinària sempre és important en aquestes escapades). Un cop recuperades forces vam anar a la Torre Rodona i després vam passejar pel recinte modernista de la Maternitat. Per finalitzar vam visitar les cases baixes del Passatge de Xile, ja que són les que tenen els jardins més bonics, especialment al maig i al juny, tot i que totes les èpoques tenen el seu encant.
La Nova Esquerra de l'Eixample és un del barris sorgit del projecte La Barcelona dels barris de 2006. Vaig viure-hi en diferents moments i és un barri tranquil, a vegades, massa tranquil, que té poc a veure amb altres parts de l'Eixample més burgeses. Per contra, cada cop hi ha més estudiants i immigrants. Ens trobem a la part de l'Eixample més llunyana de Ciutat Vella i per aquest motiu a principis del segle XX era una zona industrial, plena de barraques dels obrers i dels treballadors de l'Exposició de 1929, on es va obrir l'Escorxador el 1892 i la presó Model el 1901. Anem a descobrir que ha passat amb aquestes edificacions.
Comencem el nostre recorregut a la Casa Golferichs, o "el Xalet", una edificació modernista situada a la Gran Via cantonada amb Viladomat, que es va salvar de l'enderrocament gràcies a la pressió dels veïns. Des d'aquí anem a un dels interiors d'illa més bonics, els Jardins d'Emma de Barcelona. De l'antic convent de les Germanetes dels Pobres que hi havia en queda una Immaculada que no ho sembla i uns seients de rajoles.
Al carrer Urgell trobem part del gran complex industrial que ha sobreviscut fins als nostres dies, Can Batlló. De la fàbrica original podem visitar el pati interior de "l'edifici del rellotge". Molt a prop, a la cantonada del carrer París amb Viladomat, es trobaba la fàbrica Bayer de l'arquitecte Miquel Madorell i Riu i que a pesar d'estar registrat al catàleg de patrimoni arquitectònic de la ciutat va ser pràcticament enderrocat el novembre de 2005. En aquests moments s'hi estan construint uns blocs de pisos que no compleixen la normativa d'edificació de l'Eixample i només es manté un petita part de la façana original.
Si ja estem prou cansats de caminar podem acabar la tarda a la Filmoteca de Catalunya, que sempre compta amb una programació interessant. Si no, podem continuar el nostre passeig en direcció a La Model, que encara està en funcionament. Des de fora dels murs només podem veure la torre central panòptica, que és l'únic lloc una mica agradable des de la presó estant (si és que es pot dir així) perquè té alguns detalls modernistes. Però aquests detalls són poc importants en una de les presons on el presos viuen en les pitjors condicions. És realment curiós com al traspassar la gran porta de fusta et tornes invisible al mig de la ciutat.
La Model es transformarà per fi en els pròxims anys, però nosaltres hem de continuar, així que deixem enrere els alts murs i el filat i arribem a l'últim punt del recorregut: el parc de Joan Miró. En aquest indret va funcionar fins l'any 1979 l'Escorxador municipal però avui en dia la principal atracció del parc és l'escultura de Joan Miró "Dona-bolet amb barret de lluna".
El barri del Raval és un del grans projectes turístics i urbanístics de la ciutat de Barcelona, per desgràcia dels que sempre hi han viscut, classes populars, avui en dia, gent gran, joves i immigrants.
Per exemple, és difícil dir si el MACBA és una meravella de l'època de les olimpíades o és una atrocitat construïda a costa del major complex conventual d'Europa dintre d'una ciutat, del qual gairebé només queda l'antiga església del convent dels Àngels. La plaça del museu s'ha convertit en un nou espai pels joves de la ciutat, sobretot pels skaters, però sembla que això tampoc agrada a l'ajuntament, que des de l'aprovació de l'ordenança del civisme fa patrullar la Guàrdia Urbana tarda i nit davant del museu.
La Rambla del Raval és l'altre espai estrella de la reforma. Recentment s'hi ha obert un nou hotel de luxe, completament necessari en un barri on gran part de la seva població viu en el llindar de la pobresa, o directament en la probresa i en l'exclusió social.
Així trobem un barri on sobreviuen poques de les botigues originals, ara gestionades sobretot per paquistanesos, davant de bars i botigues de moda. Un barri però, que manté les putes, la droga i els nens al carrer, que van donar fama al barri quan encara es coneixia como el Xino. Això sí, sobretot des de la Rambla cap a l'avinguda del Paral·lel, on no arriben els estudiants del campus Raval de la UB, els erasmus i els turistes.
És fàcil queixar-se dels abusos a altres països, però quan passa aquí la gent mira cap a un altre costat. Els mitjans, tot i haver rebut també aquesta brutalitat, continuen sent els gran valedors de la violència d'estat i a nosaltres només ens queda el dret de denunciar-los.
Entrades
Comentaris
