Gasteizko gaztetxea eta Hala Bedi irratia

El gaztetxe de Gasteiz i la ràdio Hala Bedi
Vitoria-Gasteiz
Data del viatge: octubre de 2008
Com hi vam arribar: autocar
Un record: la marisqueria
Mapa de situació

El cap de setmana dels dies 11 i 12 d'octubre vaig viatjar a Vitoria-Gasteiz. És la segona vegada que hi vaig i no podria ser-hi més ben acollit. Vitoria-Gasteiz és una ciutat no massa gran, bonica, plena de detalls i d'elements que confirmen que has creuat més d'una frontera durant el viatge. Però ja tindrem temps de parlar-ne més endavant.

L'emissora lliure Hala Bedi i el gaztetxe de Gasteiz (gaztetxe és una paraula formada per gazte i etxe, per tant podem entendre que el gaztetxe és el casal de joves) celebren enguany 25 i 20 anys respectivament. Totes dues són iniciatives que "han treballat amb l'assemblea com a eina i l'autogestió com a filosofia". Van culminar aquest any de celebració que ja van engegar amb la campanya "Txorionak!*" el dissabte 11 d'octubre, amb el lema "Piztu Gasteiz, okupa tu lugar" i un dia ple d'activitats per totes les edats, taller de ràdio, partits de pilota, música en directe i moltes coses més. Jo vaig tenir la sort de ser-hi, veure-ho i viure-ho. L'autoorganització, al marge de l'ajuntament de torn, de l'estètica de torn, de l'especulació, sempre em resulta més sincera.

Felicitats a tots dos!

Per veure-ho, piqueu aquí.

*Txori vol dir ocell, i zorionak felicitats. Si heu visitat els enllaços ja haureu vist que han pres com a símbol un espantaocells. Així lliga aquest joc de paraules que combina l'ocell amb la felicitació.

Itinerari a Santa Fe del Montseny

El Turó de Morou
Turó del massís del Montseny
Data del viatge: octubre 2008
Com hi vam arribar: cotxe
Un record: asseguts a la fita que ens va despistar
Mapa de situació

El diumenge 5 d'octubre vam fer un recorregut pel massís del Montseny, el de l'empedrat de Morou. No vam seguir exactament el camí senyalitzat. A més, vam aprofitar per arribar fins al Turó de Morou.

El camí original parteix de Can Casades i s'enfila cap a la castanyeda, segueix pel pla de Mulladius, travessa l'empedrat de Morou, la fageda i acaba a l'embassament de Santa Fe, a prop de Can Casades altra vegada.

Nosaltres vam fer-lo ben bé en sentit contrari i arribant a l'embassament per un camí petit que surt de l'aparcament (entre Can Casades i l'hostal de Santa Fe) i arriba a prop de la presa. Aquesta primera part no es correspon amb el recorregut. Cal travessar la presa.

A partir d'aquí, vam tombar a la dreta i vam agafar la ruta marcada, però en sentit contrari. Abans d'arribar a la fageda trobem dos sectors de blocs de granit (n'hi ha més!) perfectes per l'escalada en bloc. Un cop entrem a la fageda el camí comença a pujar, tot i que el recorregut és suau. De fet diumenge vam coïncidir amb moltes famílies i grups. Per estar més tranquils sempre és millor anar-hi entre setmana (qui pugui!). Gaudint del paisatge vam arribar a l'empedrat de Morou. Es tracta d'una esplanada de granit des d'on es pot gaudir d'una vista excepcional del bosc i les muntanyes que ens envolten.

Una mica més endavant en lloc de continuar l'itinerari pel pla de Mulladius ens vam desviar per un camí ben indicat que condueix al Turó de Morou. Un cop enfilem el camí cal seguir les fites de pedra i arribant al turó cal estar atents perquè algunes són difícils de veure. El cim del turó és una formació granítica que s'alça imponent. Per accedir-hi cal enfilar-se pels blocs de granit. Per la part de la dreta és més senzill. Des de dalt la vista és magnífica. És impressionant perquè hi ha poc espai i quedes abocat sobre un precipici. Al cim hi ha una bústia amb un quadern on podem escriure els nostres comentaris i llegir els dels anteriors visitants. També hi ha un pessebre fet de filferro. Després de la visita al turó comencem a baixar per tornar al camí principal. Per fer-ho podem desfer el camí o bé seguir el camí que ens ha portat fins al peu del turó. Totes dues opcions ens tornen a l'itinerari però el darrer en un punt una mica més avançat, passat el pla de Mulladius. Cal estar atents de no prendre un tercer camí que surt de la vora del turó, també senyalitzat amb fites i que baixa molt pronunciadament. Baixa per una altra vall de la muntanya i no porta al camí principal. Tot i això és una baixada molt bonica que nosaltres, com bons exploradors, vam explorar. Vam haver de tornar a pujar per recuperar el camí principal.

Sigui com sigui, quan recuperem el camí principal el seguim fins a la castanyeda, passem al costat de l'Escola de Natura de Can Lleonart i finalment arribem a Can Casades.

És una passejada preciosa, accessible a totes les edats. Fins i tot el camí del turó. Amb un matí la podem fer amb tranquil·litat.

Per veure algunes de les coses que nosaltres vam veure, podeu picar aquí.

Moltes felicitats!

Benvinguda al teu nou bloc horta ~ melnik ~ vinhais. El pots fer servir com vulguis. Una proposta és que el comparteixis amb qui te l'ha regalat i el feu servir per explicar, comentar i compartir els llocs on heu viatjat.

Espero que t'agradi. Moltes felicitats i molts petons!

Horta, Melnik i Vinhais

Horta
Barri de Barcelona
Data del viatge: novembre de 2007
Com hi vam arribar: moto
Un record: xurros a la plaça d'Eivissa
Mapa de situació

Horta és actualment un barri de la ciutat de Barcelona tot i que havia estat un municipi independent. Pertany al districte d'Horta-Guinardó. Vaig visitar-lo per primera vegada l'any passat tot i que sóc de Barcelona. Al barri hi trobem la majoria de serveis: mercat, cinema, etc.

Melnik
Ciutat de Bulgària
Data del viatge: agost de 2007
Com hi vam arribar: Avió, tren i autobús
Un record: entenent-nos amb la nostra amfitriona
Mapa de situació

Melnik es troba al sud-oest de Bulgària, a tocar de Grècia i de Macedònia. Pertany a la regió de Blagoevgrad. És un poble petit, tot i que té títol de ciutat, amb un carrer principal on es concentren les ofertes turístiques: restaurants, botigues de vi i alimentació i de records. Es poden llogar habitacions.

A prop de Melnik hi ha el Monestir de Rozhen. S'hi pot arribar caminant (entre una i dues hores de camí). És obert per a les visites però és tranquil comparat amb d'altres monestirs com el de Rila.

Vinhais
Poble de Portugal
Data del viatge: agost de 2008
Com hi vam arribar: cotxe
Un record: la parabòlica
Mapa de situació

Vinhais és un poble de Portugal. Pertany al districte de Bragança i a la subregió de Trás-os-Montes. El vam descobrir en una parada tècnica, fent la carretera de Bragança a Chaves. Es troba aproximadament a una altura de 700 metres. Sorprèn el paisatge muntanyós, també al llarg de tota la carretera. Té un nucli antic petit i una mica deteriorat que s'enfila a un turonet. No en puc dir massa més. Cal tornar-hi.

No us perdeu la pàgina oficial de Vinhais.

Si voleu veure alguna de les coses que nosaltres vam veure, piqueu aquí.

Hola món!

Hola món, per segona vegada :)