L'església Armènia d'Ivano-Frankivsk

Ivano-Franvivsk és una via d’accés als Carpats i representa una bona oportunitat per passejar per una ciutat a l’est del Dneper, sense les presses de Kiev ni els turistes de Lviv. La principal església de la ciutat és la de la Santa Resurrecció, amb un impressionat iconostasi que data de 1753. Per nosaltres, però, el veritable descobriment va ser l’església Armènia, amb uns curiosos llums de neó grocs i blancs que diuen “Crist és entre nosaltres”. El dissabte que hi vam ser s’hi celebraven tot de casaments, un darrera l’altre, i aquell dia la màgia no la posava la foscor i el misteri o la matèria i el recolliment: a l’església Armènia d’Ivano-Frankivsk es va aturar el temps escoltant els cants que interpretava el cor de tres veus masculines.

L'església de la Trinitat de Zhovska

Lviv és la gran ciutat monumental d’Ucraïna. El seu centre històric conserva gran part de l’arquitectura original dels segles XVI i XVII, que combina la tradició arquitectònica i artística d’Europa de l’Est, Itàlia i Alemanya. Molt a prop d’ella, a escacs 30 kilòmetres de la ciutat, trobem un altre població, Zhovska, molt més petita que també compta amb destacables edificacions de la mateixa època. Però la grandiositat dels edificis renaixentistes es queda petita al entrar en l’església de la Trinitat, un humil edifici fet completament de fusta fa tres-cents anys. El temple, utilitzat per la comunitat catòlica grega local, alberga el iconòstasi original i està decorada amb els tradicionals rushniki, unes bandes de roba brodades amb motius geomètrics i florals. L’espai transpira tradició i espiritualitat com no ho fan molts temples plens de fidels.

Kievo Pecherska Lavra

El “Monestir de les coves de Kyiv” és un dels llocs més sagrats de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna. El riu Dneper discorre als peus de l’impressionant conjunt d’esglésies i edificacions blanques, coronades per teulades i cúpules verdes i daurades, que el conformen. Però la veritable grandiositat del lloc s’amaga en l’obscuritat de les seves entranyes, on un reguitzell de túnels custodien desenes de fèretres, que reben la veneració dels peregrins, sota la llum de les petites i humils espelmes que guien el seu camí sota la terra.

Kievo Pecherska Lavra

Жовква

L'apunt d'avui es in situ i en directe des de Zhovkva (la transliteracio de Жовква), a Ucraina, pocs quilometres al nord de la ciutat de Lviv.

Avui fa una setmana que va comencar aquest viatge, i la progressio ha estat lenta pero ascendent. A mesura que ens fem entendre millor (algunes paraules basiques en ucraines), la gent ens fa mes cas i ens ajuda mes.

Fins ara hem visitat Kiyv i Lviv a mes de Zhovkva. Ara anirem cap als Carpats.

Consell per viatjar per Albània (V): molt més que nostàlgia comunista

Viatjar a Albània per buscar les restes d’un de les dictadures de tall comunista de la història és un motiu com qualsevol altre per fer-ho. És clar que el país té un passat recent molt particular i interessant i que val la pena conèixer, com la Galeria Nacional d'Art que té una important mostra d'obres realitzades durant el segle XX a la llum de cada moment polític. Però aquest desconegut país té molts més atractius i, de fet, normalment són més interessants que les quatre o cinc fites fotogràfiques més conegudes. No es pot anar a la costa a fotografiar búnquers enterrats i no gaudir de les seves platges; anar a Driloni per dormir en l'hotel on estiuejava Enver Hoxha i perdre's els aiguamolls o Sveta Naun; o anar a Gjirokastra per visitar la casa-museu on va néixer el dictador i no passejar pels carrers de la ciutat.

Consell per viatjar per Albània (IV): adapteu-vos als horaris locals

Viatjar per Albània a l'agost té l'inconvenient de la calor. La millor manera de suportar-la és evitant les hores centrals del dia, tal com fan els albanesos. Però, a més, adaptant-vos als horaris locals gaudireu més de la visita i tindreu més oportunitats de conèixer les costums i la forma de vida de la gent. A l'estiu les ciutats es posen en marxa poc després de sortir el sol. A les 7 del matí els carrers s'omplen de parades de venda de tota mena i tothom aprofita per fer els encàrrecs. Les hores centrals del dia els carrers queden deserts i és bon moment per visitar museus o, simplement, per descansar. I un cop cau el sol tot es torna a omplir de vida. Alguns dels millor moments que vam passar al país van ser al vespre, passejant, menjant crispetes o gelats, als autos de xoc... i, en definitiva, gaudint de l'ambient. I a les 10 tothom a dormir.

Consells per viatjar per Albània (III): gaudiu del producte local

Les males vies de comunicació i els talls d'electricitat (cada cop menys habituals) suposen una escassa distribució de productes frescos fora dels seus llocs d'origen.

Només trobareu peix fresc del Mediterrani a les zones de costa o com a molt a Tirana. En canvi a les zones de Tepelene i Gjirokastra hi trobem peix de riu, sobretot truites i anguiles. Al llac Ohrid hi ha dues espècies endèmiques de les quals cal destacar una mena de truita, Salmo letnica (koran en albanès. Aquesta espècie es troba en perill d'extinció. A Sarande heu de tastar els musclos, provinents de Butrint.

La manca de peix a l'interior es compensa amb carn d'excel·lent qualitat, especialment de xai. A l'hora de dinar gairebé sempre us la prepararan a la graella acompanyada amb amanida o alguna altra guarnició. Als mercats hi trobareu fruites i verdures locals. També és molt habitual un formatge fresc com el feta grec.

En els viatges en furgoneta, sobretot de matí, és habitual fer parada a restaurants de carretera. S'hi pot veure esmorzar arròs amb llet i també un estofat de carn.