Tornant de la Cirera

El dissabte vam haver de marxar de la Cirera cap a Sant Quirze de Besora. Vam creuar el poble de Sant Boi de Lluçanès. Aquest cop no vam tenir temps per parar a visitar-ne l'església, però sí per comprar una coca i xocolata al forn que hi ha a la plaça. Vam sortir del poble passant al costat de l'arbre monumental el Roure de la Senyora. Des del Roure començàrem a ascendir fins l'ermita de la Mare de Déu dels Munts, amb vistes espectaculars. De tornada no teníem gaire temps per parar com vam fer a l'anada fins a la Cirera, però també es tracta d'un camí que val la pena de fer amb temps.

Si us ha agradat el recorregut, una altra opció, ja sigui per a l'anada o per a la tornada, és anar per l'ermita de Sant Miquel de Gallifa, però es tracta d'un camí més llarg i aquesta ermita no es pot visitar per dins.

***

De camí a la Cirera
La Cirera

La Cirera

Després de totes les aventures passades de camí a la Cirera, un cop allí vam aprofitar el cap de setmana al màxim. El dissabte a la tarda vam anar a conèixer la reserva de plantes remeieres que va crear la Isabel amb el seu marit fa uns anys. Al novembre no és la millor època per la visita però just darrera hi ha un bosc de pins i vam aprofitar per mirar si trobàvem algun bolet. No vam tenir massa sort però encara vam poder sopar una bona truita aquella nit amb les peces collides.

A més de la truita la Isabel ens tenia preparades tota mena de delícies. Al migdia ens vam delectar amb una sopa d'apagallums de cama blanca i a la nit vam tastar una coca de peus de porc amb llanegues i altres bolets.
Però sobretot vam gaudir cantant amb la Isabel, que té recollides moltíssimes cançons tradicionals, moltes apreses de la seva mare i de la seva àvia. Així que aprofitant que al nostre grup també hi ha uns quants cantaires els postres sempre s'allarguen amenitzats amb antigues cançons.

Al dia següent ens vam aixecar d'hora per anar a buscar bolets. El dia anterior havia fet una molt bona temperatura i tot i ser novembre ens va sorprendre que hagués gelat tan fort. Però ja ho diu el refrany: "negará la madre al hijo, pero no la helada al granizo", així que després de la calamarsa del dia anterior era esperable que això passés.

Un cop ben esmorzats vam tornar al bosc. Vam veure aranyons però no gaire bolets. Malgrat això al final també vam tornar amb alguns bolets: fredolics, llengües de bou, cames de perdiu... i un preciós rovelló.

Per finalitzar el cap de setmana culinari-musical vam gaudir amb la família de la Isabel d'uns fideus amb sípia, una bona amanida i una deliciosa llengua de vedella amb bolets. Amb gust ens hauríem quedat més, gaudint de la Cirera, el jardí de bonsais, l'entorn... però haviem de tornar a peu a Sant Quirze de Besora abans que passés l'últim tren.

***

De camí a la Cirera
Tornat de la Cirera

De camí a la Cirera

El segon cap de setmana de novembre vam anar a visitar la nostra amiga Isabel a casa seva, la Cirera, a Sant Boi de Lluçanès. A més de trobar-se en un indret molt bonic, tota la ruta que vam fer fins allí ja val la pena.

Vam sortir el dissabte al matí de Barcelona en tren fins a Torelló. Des de l'estació ens vam dirigir cap a la Colònia Ymbern, coneguda també com El Pelut, per creuar el riu Ter pel pont que uneix la població i l'antic complex fabril. El riu porta molt poca aigua en aquest punt ja que es fa servir de manera abusiva. Es veia el llit del riu perfectament i tot i que l'imatge era preciosa és tracta d'una agressió molt important al riu. A la Colònia Ymbern encara es desevolupa activitat industrial però podem pasejar entre els seus arbres centenaris i les seves construccions d'estil modernista fetes amb els còdols del Ter (un altre agressió típica però molt habitual als nostres rius).

Continuant pel camí que surt de la colònia vam arribar a Orís i des d'aquí vam enfilar per un camí cap a l'ubicació original de la població, Sant Genís d'Orís. Ens vam aturar per esmorzar al costat de l'església parroquial però no vam arribar a pujar fins al castell des d'on es divisa gran part de la comarca d'Osona.

Després d'un tram per la carretera tombem a l'esquerra novament per un camí que ens porta fins a l'ermita de Sant Salvador de Bellver. A mig camí ens vam aturar quan vam descobrir que tot un tram del camí estava ple de petxines fossilitzades en molt bon estat de conservació.

Ja a l'ermita ens vam trobar amb un altre curiositat geològica. L'esglesia es troba a sobre de tota una zona d'arena fossilitzada. Ens vam quedar una bona estona damunt el turó. Primer gaudint de la vista. Després dins de l'ermita descobrint què és una comunitat Taizé però una mica disgustats per les obres que estan portant a terme al costat de l'ermita. I per últim bocabadats amb el vol d'una vintena de voltors molt a prop nostre.

Quan per fi vam marxar ja de baixada cap a Sant Boi ens va enganxar una bona tempesta. No va ploure molta estona però vam patir sota uns roures fins i tot calamarsa i ens vam quedar ben mullats. Com que tenia mala pinta vam continuar caminant fins que poc més endavant ens vam poder aixoplugar dins una casa abandonada que estava en un estat bastant precari. Per sort el sol va sortir aviat i la Isabel ens va venir a buscar una mica més tard a l'altura del pont que creua la Riera de Talamanca.

***

La Cirera
Tornant de la Cirera

Estació de França

L'altre dia vaig agafar un tren cap a Barcelona, quan feia cap a comprar el meu nou ukelele. Jo baixava a l'estació de França, l'estació terminal i més imponent de la ciutat. Sens dubte, un viatge inoblidable, encara que només venia des de Castelldefels...

Si en voleu saber més:

• Ukelele
• Hawaii

Estranya forma de vida

Aquesta nit hem tornat a Portugal de la mà de Névoa, Amália Rodrigues i la seva estranya forma de vida.

Sant Gervasi - Galvany

Barri de Barcelona, districte de Sarrià - Sant Gervasi
Com arribar-hi: ferrocarrils de la Generalitat Plaça Molina, Sant Gervasi, Muntaner, Pàdua, La Bonanova
Un record: Una ampolla d'Alter Cola
Mapa de situació
Sant Gervasi - Galvany ocupa la part baixa de l'antic terme de Sant Gervasi de Cassoles. Es tracta d'un barri molt gran i de marcat caràcter residencial. Conserva quatre parcs que antigament eren de propietat de les masies de la zona i que avui en dia fan que sigui un dels barris de Barcelona amb més espais verds. Descobrim-los, i també alguns edificis d'interès que podem trobar al barri.
El primer es troba a prop de la plaça de Francesc Macià, el Turó Park, un dels parcs històrics de Barcelona. És conegut pel nom del parc d'atraccions que hi va funcionar des de l'any 1912 fins al 1929. Avui en dia tampoc li falten punts d'interès: hi ha vàries escultures, un llac cobert de nenúfars, on s'amaguen grans peixos, moltísimes espècies vegetals, complementades amb un recorregut botànic, un recorregut poètic...
Ens encaminem cap al següent parc passant pel Mercat de Galvany, que dóna nom al barri i que pren el seu nom del propietari original dels terrenys, Josep Castelló i Galvany. Després d'admirar les grans voltes de ferro que li donen altura i els grans vitralls creuem el carrer Muntaner i arribem als Jardins de Moragas. Queden amagats en un interior d'illa, però la seva vegetació és molt frondosa i sembla un espai molt ampli, fins i tot, aïllat de l'entorn urbà. Però el que més em va sorprendre a aquest parc és la seva àrea de joc infantil. És accesible en cadira de rodes i té un panell infantil per aprendre escriptura braille. Hi ha un sorral, gronxadors, una muntanyeta amb preses d'escalada i fins i tot, un intercomunicador a l'estil dels telèfons de iogurt!
Des d'ací tornem a pujar, aquest cop fins els Jardins de Can Castelló, un altre parc històric de la ciutat, amb una casa pairal, avui casal per a la gent gran, que també va ser propietat de Josep Castelló i Galvany.
Ja ens queda poc fins la part més alta del barri, el parc del Turó Monterols.
Després de tants espais verds una curiositat arquitectònica. Just darrera del Turó de Monterols, al petit carrer del Berlinès, tocant a la Ronda de General Mitre, s'hi troba l'Edifici Alhambra. Tota una excentricitat.

La cursa

- Fem una cursa? Fins al caseto.
- No, que em guanyaràs.
- Va, que et dono avantatge.
- Però em guanyaràs.
- Que sí, mira, tu comences aquí i jo... aquí.
- Val. Un, dos i... tres!