dilluns, 30 de novembre del 2009

Estació de França

Estació de França L'altre dia vaig agafar un tren cap a Barcelona, quan feia cap a comprar el meu nou ukelele. Jo baixava a l'estació de França, l'estació terminal i més imponent de la ciutat. Sens dubte, un viatge inoblidable, encara que només venia des de Castelldefels...

Si en voleu saber més:

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Estranya forma de vida

Aquesta nit hem tornat a Portugal de la mà de Névoa, Amália Rodrigues i la seva estranya forma de vida.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Sant Gervasi - Galvany

Mercat Galvany
Barri de Barcelona, districte de Sarrià - Sant Gervasi
Com arribar-hi: ferrocarrils de la Generalitat Plaça Molina, Sant Gervasi, Muntaner, Pàdua, La Bonanova
Un record: Una ampolla d'Alter Cola
Mapa de situació

Sant Gervasi - Galvany ocupa la part baixa de l'antic terme de Sant Gervasi de Cassoles. Es tracta d'un barri molt gran i de marcat caràcter residencial. Conserva quatre parcs que antigament eren de propietat de les masies de la zona i que avui en dia fan que sigui un dels barris de Barcelona amb més espais verds. Descobrim-los, i també alguns edificis d'interès que podem trobar al barri.
El primer es troba a prop de la plaça de Francesc Macià, el Turó Park, un dels parcs històrics de Barcelona. És conegut pel nom del parc d'atraccions que hi va funcionar des de l'any 1912 fins al 1929. Avui en dia tampoc li falten punts d'interès: hi ha vàries escultures, un llac cobert de nenúfars, on s'amaguen grans peixos, moltísimes espècies vegetals, complementades amb un recorregut botànic, un recorregut poètic...
Ens encaminem cap al següent parc passant pel Mercat de Galvany, que dóna nom al barri i que pren el seu nom del propietari original dels terrenys, Josep Castelló i Galvany. Després d'admirar les grans voltes de ferro que li donen altura i els grans vitralls creuem el carrer Muntaner i arribem als Jardins de Moragas. Queden amagats en un interior d'illa, però la seva vegetació és molt frondosa i sembla un espai molt ampli, fins i tot, aïllat de l'entorn urbà. Però el que més em va sorprendre a aquest parc és la seva àrea de joc infantil. És accesible en cadira de rodes i té un panell infantil per aprendre escriptura braille. Hi ha un sorral, gronxadors, una muntanyeta amb preses d'escalada i fins i tot, un intercomunicador a l'estil dels telèfons de iogurt!
Des d'ací tornem a pujar, aquest cop fins els Jardins de Can Castelló, un altre parc històric de la ciutat, amb una casa pairal, avui casal per a la gent gran, que també va ser propietat de Josep Castelló i Galvany.
Ja ens queda poc fins la part més alta del barri, el parc del Turó Monterols.
Després de tants espais verds una curiositat arquitectònica. Just darrera del Turó de Monterols, al petit carrer del Berlinès, tocant a la Ronda de General Mitre, s'hi troba l'Edifici Alhambra. Tota una excentricitat.

dilluns, 31 d’agost del 2009

La cursa

Fent una cursa a l'era del Marrón, a Brandilanes
- Fem una cursa? Fins al caseto.
- No, que em guanyaràs.
- Va, que et dono avantatge.
- Però em guanyaràs.
- Que sí, mira, tu comences aquí i jo... aquí.
- Val. Un, dos i... tres!

dijous, 23 de juliol del 2009

El monestir de Preobrazhenski

Vista
Monestir ortodox de Bulgària
Com arribar-hi: a 7 km de Veliko Tarnovo, a peu o en autobús
Un record: al petit bosc
Mapa de situació

El monestir de Preobrazhenski (de la Transfiguració) està situat en un indret de vistes espectaculars al qual és molt fàcil arribar des de la ciutat medieval de Veliko Tarnovo. Es tracta d'un complex conventual gairabé aïllat en el temps. De seguida ens adonem que el recinte no és molt gran, tot i ser el quart monestir en importància de Bulgària.

El primer que crida l'atenció és l'església. No vam visitar les pintures murals de l'interior (s'ha de pagar), però les parets externes també estàn decorades i hi destaca un mural anomenat la roda de la vida.

Als costats de l'església hi ha dos enormes blocs de roca. L'any 1991 hi va haver una esllavissada que va destruir part de l'habitatge on hi havia les cel·les on abans vivien els monjos, però l'església es va salvar.

Amb compte podem entrar a alguna de les cel·les que encara queden dempeus i hi trobem objectes de la vida diària que demostren l'austeritat amb què vivien.

Davant hi ha un petit pou, diversos arbres fruiters, ruscs i una vista increïble des d'on divisem un altre monestir a les muntanyes de l'altre banda de la vall.
Si tornem cap a l'entrada del recinte hi trobarem l'edifici que actualment serveix d'habitatge, i potser també hi trobarem prenent l'aire l'únic monjo que hi queda.

Des del monestir surten diversos camins cap al capdamunt de la muntanya, on hi ha una àrea de pícnic i barbacoes. Tot i que aquesta darrera part ni és gaire bonica, ni està gaire neta, el petit passeig pel bosc muntanya amunt sens dubte val la pena.

dimarts, 30 de juny del 2009

La Maternitat i Sant Ramon

La Maternitat

Barri de Barcelona, districte de Les Corts
Com arribar-hi: metro Collblanc, Maria Cristina, Palau Reial, Zona Universitària
Un record: el gos aristocràtic
Mapa de situació

El barri de La Maternitat i Sant Ramon comprèn un ampli espai poc habitat però perfecte per passar un matí passejant. Tot i que havia viscut a Sant Ramon vam decidir fer un passeig seguint una antiga visita del programa Quedem? d'Òmnium. Com que el document és força bo avui ens limitem a explicar-vos el nostre recorregut.

Vam començar al Mas de Can Planes. Després ens vam apropar al cementiri de Les Corts, on vam trigar una bona estona a trobar el cementiri jueu... per no saber mirar bé el mapa de l'entrada. Des d'ací una parada als jardins de la Maternitat per esmorzar uns bons entrepans de truita amb formatge i de xoriço fregit (la parada culinària sempre és important en aquestes escapades). Un cop recuperades forces vam anar a la Torre Rodona i després vam passejar pel recinte modernista de la Maternitat. Per finalitzar vam visitar les cases baixes del Passatge de Xile, ja que són les que tenen els jardins més bonics, especialment al maig i al juny, tot i que totes les èpoques tenen el seu encant.

diumenge, 31 de maig del 2009

La Nova Esquerra de l'Eixample

Barri de Barcelona, districte de l'Eixample
Com arribar-hi: metro Urgell, Rocafort, Plaça Espanya, Entença
Un record: en bicicleta des de la filmoteca
Mapa de situació

La Nova Esquerra de l'Eixample és un del barris sorgit del projecte La Barcelona dels barris de 2006. Vaig viure-hi en diferents moments i és un barri tranquil, a vegades, massa tranquil, que té poc a veure amb altres parts de l'Eixample més burgeses. Per contra, cada cop hi ha més estudiants i immigrants. Ens trobem a la part de l'Eixample més llunyana de Ciutat Vella i per aquest motiu a principis del segle XX era una zona industrial, plena de barraques dels obrers i dels treballadors de l'Exposició de 1929, on es va obrir l'Escorxador el 1892 i la presó Model el 1901. Anem a descobrir que ha passat amb aquestes edificacions.

Comencem el nostre recorregut a la Casa Golferichs, o "el Xalet", una edificació modernista situada a la Gran Via cantonada amb Viladomat, que es va salvar de l'enderrocament gràcies a la pressió dels veïns. Des d'aquí anem a un dels interiors d'illa més bonics, els Jardins d'Emma de Barcelona. De l'antic convent de les Germanetes dels Pobres que hi havia en queda una Immaculada que no ho sembla i uns seients de rajoles.

Al carrer Urgell trobem part del gran complex industrial que ha sobreviscut fins als nostres dies, Can Batlló. De la fàbrica original podem visitar el pati interior de "l'edifici del rellotge". Molt a prop, a la cantonada del carrer París amb Viladomat, es trobaba la fàbrica Bayer de l'arquitecte Miquel Madorell i Riu i que a pesar d'estar registrat al catàleg de patrimoni arquitectònic de la ciutat va ser pràcticament enderrocat el novembre de 2005. En aquests moments s'hi estan construint uns blocs de pisos que no compleixen la normativa d'edificació de l'Eixample i només es manté un petita part de la façana original.

Si ja estem prou cansats de caminar podem acabar la tarda a la Filmoteca de Catalunya, que sempre compta amb una programació interessant. Si no, podem continuar el nostre passeig en direcció a La Model, que encara està en funcionament. Des de fora dels murs només podem veure la torre central panòptica, que és l'únic lloc una mica agradable des de la presó estant (si és que es pot dir així) perquè té alguns detalls modernistes. Però aquests detalls són poc importants en una de les presons on el presos viuen en les pitjors condicions. És realment curiós com al traspassar la gran porta de fusta et tornes invisible al mig de la ciutat.

La Model es transformarà per fi en els pròxims anys, però nosaltres hem de continuar, així que deixem enrere els alts murs i el filat i arribem a l'últim punt del recorregut: el parc de Joan Miró. En aquest indret va funcionar fins l'any 1979 l'Escorxador municipal però avui en dia la principal atracció del parc és l'escultura de Joan Miró "Dona-bolet amb barret de lluna".