Orheiul Vechi

Molt a prop de la capital de Moldàvia es troba un indret natural i arqueològic únic a Europa, Orheiul Vechi. Hi vam passar un dia ple d’emocions: refugiats d’una tempesta passatgera al monestir, descobrint petxines fossilitzades, deixant-nos acaronar la pell pel vent a dalt del turó, passejant pels carrer del poble admirant portes, pous i cases tradicionals... Vaig perdre el mocador que portava per entrar a les esglésies ortodoxes a l’autobús de tornada a la ciutat i que m’havia acompanyat en anteriors viatges, però, sense dubte, va valdre la pena.

Chişinău

La capital de Moldàvia, Chişinău, va ser completament destruïda durant la Segona Guerra Mundial. Avui en dia els edificis de formigó se succeeixen un darrere l’altre, en millor o pitjor estat de conservació. Malgrat que no té grans atractius turístics gairebé tots els viatgers que creuen el país visiten la ciutat. Passejant per l’avinguda Stefan cel Mare es poden visitar els principals monuments i les zones més animades de la ciutat. Per una banda destaca l’atapeït mercat que s’organitza al voltant de l’estació central d’autobusos. Per l’altra, val la pena passejar pels jardins que hi al costat de l’Arc del Triomf, on s'hi troben la catedral i el mercat de les flors, així com àrees per a infants i terrasses on gaudir d’una cervesa o un vi.

Yaremche

Yaremche forma part de Galícia, una regió històrica dividida entre Ucraïna i Polònia que ha preservat les seves tradicions i que reclama més reconeixement polític. La nostra visita va coincidir amb la festa de la ciutat i vam tenir l’oportunitat de gaudir de la seva particular cultura. Vam assistir a la celebració religiosa del matí, vam veure molta gent amb els vestits tradicionals, vam passejar pel mercat ple de productes de la zona (i d’altres de la llunyana Xina, és clar), vam sentir música tradicional...

A banda, Yaremche és un bon destí per fer alguna passejada pels Càrpats o iniciar un caminada d’uns quants dies. Nosaltres vam fer alguns passeigs al voltant del poble seguint alguns dels rius i torrents de la zona. Però l’experiència que va fer especial la nostra estada a la ciutat va ser conèixer la Luva i la seva família. Vam llogar una habitació per dues nits a casa seva, però va ser molt més que un allotjament. Ens van acollir i ajudar en tot el que ens calia i ens vam permetre descobrir Galícia i els seus habitants com no hauríem imaginat mai.

L'església Armènia d'Ivano-Frankivsk

Ivano-Franvivsk és una via d’accés als Carpats i representa una bona oportunitat per passejar per una ciutat a l’est del Dneper, sense les presses de Kiev ni els turistes de Lviv. La principal església de la ciutat és la de la Santa Resurrecció, amb un impressionat iconostasi que data de 1753. Per nosaltres, però, el veritable descobriment va ser l’església Armènia, amb uns curiosos llums de neó grocs i blancs que diuen “Crist és entre nosaltres”. El dissabte que hi vam ser s’hi celebraven tot de casaments, un darrera l’altre, i aquell dia la màgia no la posava la foscor i el misteri o la matèria i el recolliment: a l’església Armènia d’Ivano-Frankivsk es va aturar el temps escoltant els cants que interpretava el cor de tres veus masculines.

L'església de la Trinitat de Zhovska

Lviv és la gran ciutat monumental d’Ucraïna. El seu centre històric conserva gran part de l’arquitectura original dels segles XVI i XVII, que combina la tradició arquitectònica i artística d’Europa de l’Est, Itàlia i Alemanya. Molt a prop d’ella, a escacs 30 kilòmetres de la ciutat, trobem un altre població, Zhovska, molt més petita que també compta amb destacables edificacions de la mateixa època. Però la grandiositat dels edificis renaixentistes es queda petita al entrar en l’església de la Trinitat, un humil edifici fet completament de fusta fa tres-cents anys. El temple, utilitzat per la comunitat catòlica grega local, alberga el iconòstasi original i està decorada amb els tradicionals rushniki, unes bandes de roba brodades amb motius geomètrics i florals. L’espai transpira tradició i espiritualitat com no ho fan molts temples plens de fidels.

Kievo Pecherska Lavra

El “Monestir de les coves de Kyiv” és un dels llocs més sagrats de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna. El riu Dneper discorre als peus de l’impressionant conjunt d’esglésies i edificacions blanques, coronades per teulades i cúpules verdes i daurades, que el conformen. Però la veritable grandiositat del lloc s’amaga en l’obscuritat de les seves entranyes, on un reguitzell de túnels custodien desenes de fèretres, que reben la veneració dels peregrins, sota la llum de les petites i humils espelmes que guien el seu camí sota la terra.

Kievo Pecherska Lavra

Жовква

L'apunt d'avui es in situ i en directe des de Zhovkva (la transliteracio de Жовква), a Ucraina, pocs quilometres al nord de la ciutat de Lviv.

Avui fa una setmana que va comencar aquest viatge, i la progressio ha estat lenta pero ascendent. A mesura que ens fem entendre millor (algunes paraules basiques en ucraines), la gent ens fa mes cas i ens ajuda mes.

Fins ara hem visitat Kiyv i Lviv a mes de Zhovkva. Ara anirem cap als Carpats.