Albània, Euskal Herria i el poble aromanés

He tornat a agafar Obabakoak de la biblioteca. El vaig llegir quan tenia 18 anys i tinc la sensació de que no vaig comprendre'l del tot. Avui he arribat al tercer conte que comença així: "El barrio más alejado de Obaba se llamaba Albania, y no tenía ni carretera, ni edificio propio para la escuela; de tal forma que, al no haber otra posibilidad, los niños del lugar aprendían el abecé y todos los demás signos –así como dónde estaba Dinamarca y Pakistán, o cuánto sumaban cuarenta y seis más veintisiete- en el viejo salón que el hostal del barrio tenía en la primera planta.”

Aquest estiu hem estat precisament a Albània i m’ha fet gràcia. Si hagués un Obaba a Albània segurament s’assemblarien, envoltat de muntanyes al nord, sense carretera. L’escola tampoc seria gaire luxosa, però en cap cas faltaria al barri.

Al nostre viatge per Albània no vam estar a pobles d’alta muntanya però sí que vam visitar la petita població de Voskopoje. Malgrat que avui en dia només és un poble de muntanya al segle XVIII Voskopolis era la ciutat més gran dels Balcans, per sobre d’Atenes i Istanbul, i la principal ciutat del poble aromanés. De l’antiga ciutat només romanen algunes esglésies però vam tenir la sort de visitar l'interior d'algunes d'elles ja que era el 15 d'agost, festivitat de Maria. Nosaltres, a més, vam tenir la sort de visitar el poble el dia en que tots els aromanesos fan una convenció anual, així que vam poder conèixer molts detalls d’aquest poble i la seva cultura.

Avui no sabia què explicar al bloc i ja vegeu, llegint un autor de la meva terra, Bernardo Atxaga, hem acabat a les muntanyes albaneses.