Com arribar-hi: metro Urgell, Rocafort, Plaça Espanya, Entença
Un record: en bicicleta des de la filmoteca
Mapa de situació
La Nova Esquerra de l'Eixample és un del barris sorgit del projecte La Barcelona dels barris de 2006. Vaig viure-hi en diferents moments i és un barri tranquil, a vegades, massa tranquil, que té poc a veure amb altres parts de l'Eixample més burgeses. Per contra, cada cop hi ha més estudiants i immigrants. Ens trobem a la part de l'Eixample més llunyana de Ciutat Vella i per aquest motiu a principis del segle XX era una zona industrial, plena de barraques dels obrers i dels treballadors de l'Exposició de 1929, on es va obrir l'Escorxador el 1892 i la presó Model el 1901. Anem a descobrir que ha passat amb aquestes edificacions.
Comencem el nostre recorregut a la Casa Golferichs, o "el Xalet", una edificació modernista situada a la Gran Via cantonada amb Viladomat, que es va salvar de l'enderrocament gràcies a la pressió dels veïns. Des d'aquí anem a un dels interiors d'illa més bonics, els Jardins d'Emma de Barcelona. De l'antic convent de les Germanetes dels Pobres que hi havia en queda una Immaculada que no ho sembla i uns seients de rajoles.
Al carrer Urgell trobem part del gran complex industrial que ha sobreviscut fins als nostres dies, Can Batlló. De la fàbrica original podem visitar el pati interior de "l'edifici del rellotge". Molt a prop, a la cantonada del carrer París amb Viladomat, es trobaba la fàbrica Bayer de l'arquitecte Miquel Madorell i Riu i que a pesar d'estar registrat al catàleg de patrimoni arquitectònic de la ciutat va ser pràcticament enderrocat el novembre de 2005. En aquests moments s'hi estan construint uns blocs de pisos que no compleixen la normativa d'edificació de l'Eixample i només es manté un petita part de la façana original.
Si ja estem prou cansats de caminar podem acabar la tarda a la Filmoteca de Catalunya, que sempre compta amb una programació interessant. Si no, podem continuar el nostre passeig en direcció a La Model, que encara està en funcionament. Des de fora dels murs només podem veure la torre central panòptica, que és l'únic lloc una mica agradable des de la presó estant (si és que es pot dir així) perquè té alguns detalls modernistes. Però aquests detalls són poc importants en una de les presons on el presos viuen en les pitjors condicions. És realment curiós com al traspassar la gran porta de fusta et tornes invisible al mig de la ciutat.
La Model es transformarà per fi en els pròxims anys, però nosaltres hem de continuar, així que deixem enrere els alts murs i el filat i arribem a l'últim punt del recorregut: el parc de Joan Miró. En aquest indret va funcionar fins l'any 1979 l'Escorxador municipal però avui en dia la principal atracció del parc és l'escultura de Joan Miró "Dona-bolet amb barret de lluna".
Entrades
