Del Barri Xino al Raval

El Raval
Barri de Barcelona, districte de Ciutat Vella
Com arribar-hi: metro Catalunya, Universitat, Sant Antoni, Liceu, Drassanes
Un record: la nostra primera cita
Mapa de situació

El barri del Raval és un del grans projectes turístics i urbanístics de la ciutat de Barcelona, per desgràcia dels que sempre hi han viscut, classes populars, avui en dia, gent gran, joves i immigrants.

Per exemple, és difícil dir si el MACBA és una meravella de l'època de les olimpíades o és una atrocitat construïda a costa del major complex conventual d'Europa dintre d'una ciutat, del qual gairebé només queda l'antiga església del convent dels Àngels. La plaça del museu s'ha convertit en un nou espai pels joves de la ciutat, sobretot pels skaters, però sembla que això tampoc agrada a l'ajuntament, que des de l'aprovació de l'ordenança del civisme fa patrullar la Guàrdia Urbana tarda i nit davant del museu.

La Rambla del Raval és l'altre espai estrella de la reforma. Recentment s'hi ha obert un nou hotel de luxe, completament necessari en un barri on gran part de la seva població viu en el llindar de la pobresa, o directament en la probresa i en l'exclusió social.

Així trobem un barri on sobreviuen poques de les botigues originals, ara gestionades sobretot per paquistanesos, davant de bars i botigues de moda. Un barri però, que manté les putes, la droga i els nens al carrer, que van donar fama al barri quan encara es coneixia como el Xino. Això sí, sobretot des de la Rambla cap a l'avinguda del Paral·lel, on no arriben els estudiants del campus Raval de la UB, els erasmus i els turistes.

Violència

La setmana passada vaig viure un acte de brutalitat policial que no m'esperava. El cert és que la violència d'estat és legal i està normalitzada. Que els mossos d'esquadra peguen a la gent no és cap novetat per molts grups, com per Ca la Dona, que juntament amb altres grups s'enfronten cada dia 25 de mes als grups feixistes catòlics que, protegits pels antiavalots, insulten i escridassen les dones que exerceixen els seu dret a avortar al carrer Viladomat 156, a més de posar-se a resar de genolls, portar-hi nens petits, ciris i altres barbaritats que són les que no haurien d'estar permeses. Però el que no és tan habitual és que el mossos patrullin els carrer un dimecres al migdia per carregar contra persones que semblin estudiants, insultant-los, cridant-los que corrin i perseguint-los fins i tot dintre de botigues, bars i del metro. Sí, és el que sembla, que hem viatjat en el temps, al franquisme, on la violència d'estat, a més de legal i normalitzada, s'exercia sense cap mena de control.

És fàcil queixar-se dels abusos a altres països, però quan passa aquí la gent mira cap a un altre costat. Els mitjans, tot i haver rebut també aquesta brutalitat, continuen sent els gran valedors de la violència d'estat i a nosaltres només ens queda el dret de denunciar-los.