dimecres, 14 de gener del 2009
Del Puig d'Ossa a la Xina
Avui a Collserola, a prop de Sant Pere Màrtir, he vist un ocell immòbil al cel. S'encarava al vent, quiet, amb les ales obertes, com si pengés d'un fil llarg lligat amb un nus fort en algun núvol molt alt. Segurament aprofitava el vent per refrescar-se. Quan n'ha tingut prou, com si es capbussés a la piscina, se n'ha anat volant cap a la Xina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris
Bona excusa per poder publicar un post amb una etiqueta de "Xina"! :)
M'agrada això d'un ocell que es capbussa, de fet quan els mires em sembla q les tècniques que utilitzen ocells i peixos per volar i nedar (respectivament) no són pas tan diferents.
Xevi!! Tu per aquí! Quina il·lusió :) Sí, la Xina és lluny, però no prou per un ocell collserolí. Fins aviat, i comenta tant com vulguis, així fem una mica de diàleg, i no tant monòleg :)
Hi ha ocells que són capaços d'estar-se suspesos a l'aire una bona estona profitant el vent en contra. Alguns d'ells, com ara el xoriguer, ho fan per poder veure les preses, i quan en localitzen una s'hi llancen ràpidament. Tenen molt bona vista, però no sabia que fossin capaços de veure fins a la Xina!
Moltes gràcies pel comentari Eduard! Ens agrada tenir respostes instructives, afegeixes contingut a aquesta entrada! Però per la cara que feia, diria que l'exemplar que jo vaig veure feia pànxing (o àling). I segur, anava cap a la Xina! :)
Publica un comentari a l'entrada